La Comissió de la Infància de Justícia i Pau sempre ha seguit amb atenció els treballs del Comitè dels Drets de l'Infant de Ginebra, ja que, com a òrgan encarregat de la vigilància del compliment de la Convenció, ens ofereix el model que hem de seguir per satisfer els drets dels infants.

En aquests moments el Comitè està elaborant una de les seves Observacions Generals (documents que expressen la seva opinió oficial respecte a un determinat tema) sobre la despesa pública en infància. Constituirà la interpretació que s'ha de donar a l'article 4 de la Convenció.

Aquest article 4 estableix l'obligació dels estats membres de fer efectius tots els drets reconeguts a la Convenció, i que per això han d'adoptar “totes les mesures legislatives, administratives i d'altres d'adequades”. En relació als drets econòmics, socials i culturals (i només ho apunta d'aquests, no dels drets civils) diu que aquestes mesures s'adoptaran “tant com els ho permetin els seus recursos”. Aquesta és la frase clau, la que és objecte d'interpretació per part del Comitè; perquè aquest article ve a acceptar la dificultat d'aplicar els drets socials. Són drets socials paradigmàtics, entre altres, la sanitat, l'educació, l'habitatge. Per a la seva aplicació cal la conducta activa dels estats, es requereixen inversions. I correspon als poders públics acreditar els recursos de què disposa.

Ja l'any 2007 el Comitè va dedicar tot un debat al tema de “Recursos per als drets dels infants. Inversions per a l'aplicació dels drets econòmics, socials i culturals” (doc. del Comitè CRC/C/46/3, de 22 d'abril del 2008). Les conclusions d'aquest debat i les consultes que ha efectuat als organismes de les Nacions Unides, organitzacions no governamentals d'infants i experts individuals constituiran el nucli d'aquesta nova Observació General.

Bàsicament, es vol recordar que amb el terme “recursos” s'han d'entendre no tan sols els financers sinó també els recursos humans, tecnològics, organitzatius, naturals i informatius, i que els recursos s'han de considerar del punt de vista qualitatiu a més del quantitatiu. D'altra banda, els poders públics hauran de vetllar per la màxima transparència en l'assignació de les partides pressupostàries; i el mateix procés pressupostari haurà de ser participatiu (incloent-hi els mateixos infants, recalca el Comitè). Al mateix temps, s'hauran de tenir presents els factors que poden afectar la disponibilitat de recursos, entre els quals figuren un sistema impositiu eficaç, l'existència d'una política pressupostària progressiva tant en el pla local com en el nacional, un seguiment independent i la participació de la societat civil; i mirar, sobretot, que els recursos arribin als grups més marginats.

Altrament, l'assignació de recursos per a la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals és una qüestió que afecta a adults i infants. El Comitè del Pacte dels Drets Econòmics, Socials i Culturals fa uns plantejaments semblants. Tots dos Comitès estan d'acord. I encara que l'anunciada Observació General de què parlem al principi no s'hagi publicat, les opinions del Comitè són conegudes i s'han de divulgar, especialment en els temps de recessió econòmica que vivim, que provoquen limitacions o retallades en la satisfacció dels drets socials.

 

Article de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política