En una era en la qual la globalització, la interdependència entre estats sobre la base del comerç i l'economia, el fàcil accés a la informació i les transaccions a l'instant fan que cada vegada més esdeveniments que ocorren en altres parts del món tinguin incidència tant directa com indirecta en els estats, empreses i fins i tot en la nostra vida diària.


En aquest marc, sorgeixen cada vegada més guerres, conflictes i lluites d'interessos que ja no corresponen a la concepció clausewitziana de la guerra -entesa com una derivació del poder estatal i entre estats- sinó que, en canvi, sorgeix un nou concepte de guerra, les que la politòloga Mary Kaldor denomina “ noves guerres”.

Aquestes “noves guerres” són descrites per l'autora en la seva obra Les noves guerres. Violència organitzada en l'era global i bàsicament sorgeixen a conseqüència de l'erosió de l'autonomia de l'Estat, la pèrdua de la seva legitimitat a causa de la violació sistemàtica dels drets humans, la corrupció patològica generalitzada, la dependència econòmica de grans multinacionals o potències i pel sorgiment de grups enfrontats per la lluita dels buits de poder ocorreguts per la falta de sobirania.

Aquest nou concepte de guerra es pot posar de manifest en països que han perdut totalment el control de la seva autonomia i legitimitat, en estats que poden denominar-se fallits per l'absoluta incapacitat de l'entramat estatal de controlar les situacions bèl·liques i lluites de poder que ocorren dins del mateix Estat.

Un clar exemple seria la República Democràtica del Congo (RDC), un Estat ric en recursos naturals i sobretot minerals on, per exemple, més del 50% de la producció de cobalt i gran part de les extraccions de coltan, estany i altres minerals essencials per a la fabricació de bateries mòbils, ordinadors i fins i tot cotxes elèctrics són controlats per faccions militars que després d'explotar, controlar i sotmetre els seus conciutadans, es financen i mantenen el seu poder venent les riqueses naturals a intermediaris que fan els ulls grossos.

Aquesta situació fa més que patent la vulneració dels drets i la dignitat humana amb sistemàtiques massacres, violacions en massa, desplaçaments a gran escala i fins i tot amb el reclutament de nens per grups rebels.

Aquest procés comercial acaba quan, després d'una llarga cua d'intermediaris, multinacionals com Apple, Samsung, Volkswagen, aquests productes tecnològics, telèfons, cotxes elèctrics o productes similars siguin comprats en qualsevol tenda o concessionari, afermant l'explotació i consum dels mineral de sang.

Per això és necessari exigir una legislació i un control sobre la procedència de les matèries primeres dels productes tecnològics que comprem, per poder acabar amb aquest cercle viciós de corrupció i egoisme que embolica cadascuna de les transaccions realitzades amb aquests explotadors i vulneradors de drets humans.
Excloure els minerals procedents de zones de conflicte és una de les principals eines per garantir un comerç més just, deixar de finançar aquests grups i eradicar les guerres en aquestes zones.

Això es pot aconseguir, primer, amb el suport de campanyes de sensibilització i lobbying polític per obligar les empreses a signar una carta de valors que exigeixi publicar l'origen dels minerals utilitzats en la manufactura dels seus productes i així assegurar-se que aquests minerals no hagin contribuït a l'arrelament de conflictes armats, treball forçós, treball infantil, vulneració de dret i de la dignitat humana. I, segon, amb la implementació sobre el terreny d'iniciatives nacionals, regionals i internacionals que intentin trencar les relacions entre comerç de minerals i finançament de conflictes atacant les causes estructurals del problema empoderant la població i promovent una cultura de pau.

D'una banda, per aconseguir millorar i fins i tot eradicar aquesta situació és necessària la participació dels actors locals a fi de poder abordar el complex problema dels minerals de sang. També fa falta una gran voluntat política i esforços multilaterals i regionals per solucionar aquest greu conflicte.

D'altra banda, els principals països importadors de tecnologia han de regular el comerç responsable de minerals procedents de zones de conflicte i controlar la cadena d'aprovisionament per construir uns “importadors responsables” a fi de garantir que tots els productes tecnològics que comprem en les nostres tendes i que formen part de la nostra vida diària no tinguin aquest passat fosc i sagnant.

Finalment, hem de garantir que la comunitat internacional generi un codi de conducta per impedir que situacions com les que es donen a la República Democràtica del Congo s'estenguin. Per això també s’ha d’acabar amb la desinformació dels consumidors sobre la procedència dels productes que compren i és necessari que s'emprin tots els recursos necessaris perquè la humanitat avanci cap a un desenvolupament econòmic sostenible i respectuós amb el medi ambient i amb els drets humans.

Cal deixar de fer els ulls grossos a greus problemes que afecten la humanitat i s'ha de fer alguna cosa sobre aquest tema. Per aquesta raó, la incidència política, la participació activa de la societat civil, la responsabilitat i voluntat polítiques són absolutament necessàries. Però tot això és un treball que hem de fer de manera conjunta entre tots i per a tots.

Article escrit per Peter Maldonado

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política