El 20 de maig de 2015, el Parlament Europeu va votar a favor d'un reglament dissenyat per exigir a les empreses europees que importen estany, tungstè, tàntal i or en qualsevol de les formes en què es troben, ja sigui en brut o processats, per que assegurin que actuen de manera responsable a l'hora de comprar els minerals. Aquesta és una victòria en la lluita contra les violacions massives dels drets humans, tot i que encara ha de ser confirmada pel procés de diàleg a tres bandes amb els estats membres.

A continuació, trobareu el posicionament conjunt de les Comissions Europees de Justícia i Pau sobre la necessitat d'una regulació obligatòria per lluitar de forma efectiva contra els minerals de conflicte i les terrorífiques atrocitats que hi alimenten, com per exemple succeeix a la RDC.

 

Des de principi del 2015, la quantitat de refugiats que arriben a Europa ha augmentat d'una manera sense precedents, i ha estat durant els mesos a partir de l'estiu quan hi ha hagut la major quantitat de persones desplaçades. El seu augment és degut a la guerra civil a Síria, d'on sorgeixen el 54% dels refugiats que entren a Europa, i no hi ha senyal que la guerra s’acabi aviat. La majoria dels refugiats utilitzen rutes de migracions marítimes, creuant el mar Mediterrani en bots petits i perillosos per arribar a Grècia o Itàlia. Generalment, no desitgen quedar-se al sud d'Europa, i utilitzen llargues rutes terrestres per arribar a les seves destinacions finals a Alemanya o a altres països del nord d'Europa. Molts d’ells no arriben al seu destí a causa dels grans perills que corren en les diferents rutes de migració. Aquest estiu, el món va ser testimoni de les conseqüències d'aquests perills quan el cos d'Alan Kurdi, un nen siri de tres anys, va ser descobert en una platja de Turquia. Alan, com molts altres refugiats, es va ofegar mentre ell i la seva família tractaven de fugir cap a Europa. De fet, les Nacions Unides va publicar que de 670.685 immigrants que van arribar a Europa des d'octubre de 2015, 3.161 persones han mort, la majoria en la ruta entre Líbia i Itàlia. El nombre de morts anirà augmentant mentre aquesta migració en massa continuï.

El 25 de setembre del 2015 els líders dels estats membres de Nacions Unides es van reunir a la seu de Nova York per commemorar el 70è aniversari de l’organització. Dins d’aquest fòrum es va aprovar, de manera unànime, la nova agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, que dóna continuïtat als objectius del mil·lenni.

Aquesta nova agenda post 2015 pretén transformar el món amb 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que consten de 169 metes, que són de caràcter integrat i indivisible i que abasten les tres dimensions de la sostenibilitat: econòmica, social i mediambiental.

Interrelacionat amb les dimensions de la sostenibilitat i com a eix fonamental del projecte, per tal d’assolir un desenvolupament sostenible, trobem l’objectiu vuitè que fomenta el treball decent com a garantia del benestar de totes les persones.

El treball decent no només es un concepte interdependent que es relaciona amb molts aspectes de la vida quotidiana sinó que, també,  gràcies a aquest treball podem garantir una remuneració justa que facilita el progrés econòmic i social, i que enforteix i empodera les persones, les seves famílies i les comunitats.

 

Acte pel dret a un Treball DecentJustícia i Pau i la Delegació de Pastoral Obrera hem organitzat un acte conjunt pel proper 26 de novembre. L'acte, que porta per títol "El dret a un treball decent. Un repte clau en la nova agenda mundial de desenvolupament" tractarà el tema del treball decent, que és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que ha aprovat l’Assemblea General de les Nacions Unides aquest passat mes de setembre.

Hi intenvindran en Rafael Allepuz, professor d’Economia Aplicada, Facultat d’Economia i Dret (UdL) i president de Justícia i Pau de Lleida; la Judit Carreras, consellera de l’oficina de l’Organització Internacional del Treball (OIT) per a Espanya i l'Oriol Martínez, militant de la Joventut Obrera Cristiana (JOC). El moderador serà en Xavier Badia, membre de la comissió de drets humans de Justícia i Pau, voluntari de presons i militant de l'Acció Catòlica Obrera (ACO).

Dilluns dels Drets HumansEl proper dilluns 16 de novembre seguirem amb el cicle "Els dilluns dels Drets Humans", amb el tema: "El dret a la lliure determinació dels pobles. Estat de la qüestió".

Els ponents d'aquesta segona conferència seran: Joan Ridao, professor titulat Acreditat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, Quim Arrufat, politòleg i activista social, exdiputat al Parlament de Catalunya i director de relacions internacionals del CIEMEN i Membre de delegacions catalanes al  Kurdistan i Arcadi Oliveres, professor d’Economia Aplicada a la UAB, expresident de Justícia i Pau.

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política