Des de principi del 2015, la quantitat de refugiats que arriben a Europa ha augmentat d'una manera sense precedents, i ha estat durant els mesos a partir de l'estiu quan hi ha hagut la major quantitat de persones desplaçades. El seu augment és degut a la guerra civil a Síria, d'on sorgeixen el 54% dels refugiats que entren a Europa, i no hi ha senyal que la guerra s’acabi aviat. La majoria dels refugiats utilitzen rutes de migracions marítimes, creuant el mar Mediterrani en bots petits i perillosos per arribar a Grècia o Itàlia. Generalment, no desitgen quedar-se al sud d'Europa, i utilitzen llargues rutes terrestres per arribar a les seves destinacions finals a Alemanya o a altres països del nord d'Europa. Molts d’ells no arriben al seu destí a causa dels grans perills que corren en les diferents rutes de migració. Aquest estiu, el món va ser testimoni de les conseqüències d'aquests perills quan el cos d'Alan Kurdi, un nen siri de tres anys, va ser descobert en una platja de Turquia. Alan, com molts altres refugiats, es va ofegar mentre ell i la seva família tractaven de fugir cap a Europa. De fet, les Nacions Unides va publicar que de 670.685 immigrants que van arribar a Europa des d'octubre de 2015, 3.161 persones han mort, la majoria en la ruta entre Líbia i Itàlia. El nombre de morts anirà augmentant mentre aquesta migració en massa continuï.

Joan López Estat d'OpinióArticle d'opinió de Joan F. López Casasnovas membre de Justícia i Pau Menorca.

Quan obrirem els ulls? Què s’espera a prendre mesures de cap a la joventut? Com més senyals de desconfiança s’amunteguen, més adopten els governants la tàctica de l’estruç. No sé si avui els joves passen tant de la política com fa quinze o vint anys enrere, vull creure que no; però que hi ha una fractura generacional, un trencament ciutadà, és tan evident com el nas enmig de la cara: tenim la joventut deixada de banda. No és només que els joves d’entre els 18 i 29 anys malviuen sota el llindar de la pobresa, sinó també que tinguem aquest 50% d’atur juvenil (dues vegades més que a França i 6 vegades més que a Alemanya), i que quan alguns arriben a arrapar qualque ocupació, resulta que molt més de la meitat dels contractes de treball són precaris.

El 25 de setembre del 2015 els líders dels estats membres de Nacions Unides es van reunir a la seu de Nova York per commemorar el 70è aniversari de l’organització. Dins d’aquest fòrum es va aprovar, de manera unànime, la nova agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, que dóna continuïtat als objectius del mil·lenni.

Aquesta nova agenda post 2015 pretén transformar el món amb 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que consten de 169 metes, que són de caràcter integrat i indivisible i que abasten les tres dimensions de la sostenibilitat: econòmica, social i mediambiental.

Interrelacionat amb les dimensions de la sostenibilitat i com a eix fonamental del projecte, per tal d’assolir un desenvolupament sostenible, trobem l’objectiu vuitè que fomenta el treball decent com a garantia del benestar de totes les persones.

El treball decent no només es un concepte interdependent que es relaciona amb molts aspectes de la vida quotidiana sinó que, també,  gràcies a aquest treball podem garantir una remuneració justa que facilita el progrés econòmic i social, i que enforteix i empodera les persones, les seves famílies i les comunitats.

 

Acte pel dret a un Treball DecentJustícia i Pau i la Delegació de Pastoral Obrera hem organitzat un acte conjunt pel proper 26 de novembre. L'acte, que porta per títol "El dret a un treball decent. Un repte clau en la nova agenda mundial de desenvolupament" tractarà el tema del treball decent, que és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que ha aprovat l’Assemblea General de les Nacions Unides aquest passat mes de setembre.

Hi intenvindran en Rafael Allepuz, professor d’Economia Aplicada, Facultat d’Economia i Dret (UdL) i president de Justícia i Pau de Lleida; la Judit Carreras, consellera de l’oficina de l’Organització Internacional del Treball (OIT) per a Espanya i l'Oriol Martínez, militant de la Joventut Obrera Cristiana (JOC). El moderador serà en Xavier Badia, membre de la comissió de drets humans de Justícia i Pau, voluntari de presons i militant de l'Acció Catòlica Obrera (ACO).

Estat d'opinió Eduard IbáñezArticle d'opinió de l'Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau Barcelona.

El Papa Francesc, en la seva recent encíclica Laudato si', que vaig tenir ocasió de comentar en aquest blog, ha denunciat la “tecnocràcia” dominant, és a dir, el creixent poder de la tècnica i la ideologia materialista que l’acompanya, com una de les grans arrels de la degradació mediambiental i social que patim.

La seva visió no és nova. Ja fa temps que s’acumulen dubtes i preocupacions davant l’evolució imparable de la tècnica. Nombrosos filòsofs al llarg del segle XX (Romano Guardini, Heidegger, Adorno-Horkheimer, Marcuse...) han desenvolupat una important crítica de la racionalitat tecnològica i han assenyalat els seus perills. Es constata que el continu creixement tecnològic n’atorga cada cop més poder, fins al punt de manipular ja els orígens de la vida i de controlar el mateix codi genètic humà, però no sembla sotmès a regles vinculants per guiar el nostre comportament i per afrontar els canvis i problemes que planteja.

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política