logo dilluns dels drets humansDes de l'any 1998, Justícia i Pau i el Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal), amb el suport de la Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, organitzem un cicle permanent de conferències amb l'objectiu de donar a conèixer, debatre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món. A l'any 2015, s'incorpora al grup de treball Mans Unides.

Aquestes conferències es fan un dilluns de cada mes i pretenen escoltar experts i persones o organitzacions que actuen en relació amb la realitat objecte de cada sessió.

Totes les sessions tenen lloc a les 19 h, a la seu de Cristianisme i Justícia (c/Roger de Llúria, 13). L'entrada és lliure i no cal inscripció prèvia. Retransmissió en directe a www.cristianismeijusticia.net/en-directe

 

SESSIONS DEL CURS 2015/2016
 

Eradicar la fam i la malnutrició

La fam mata cada any milions de nens. I molts més queden invàlids de per vida, mutilats. Són éssers humans. No tenen cap culpa. Només han tingut la mala sort d'haver nascut a Somàlia, a la República Democràtica del Congo o al Sahel.
¿Per què moren o emmalalteixen tantes persones per desnutrició en un món en què sobren aliments? Una de les causes principals és l'especulació amb els preus dels aliments i l'exportació subvencionada dels excedents agrícoles europeus i nord-americans als països pobres.
¿Hauríem de limitar la Borsa de matèries primeres de Chicago, on s'especula amb els preus dels aliments bàsics per guanyar diners? ¿Europa hauria de deixar d'exportar els aliments subvencionats que arruïnen els camperols dels països pobres?
Eradicar la fam al món és possible. El primer pas per aconseguir-ho és que l'ànim de lucre deixi d'estar per sobre del dret a l'alimentació.

PONENTS:

•    Marco Gordillo, coordinador de campanyes i treball en xarxa de Mans Unides.
•    Esther Vivas, periodista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries.

MODERADOR:

•    Josep Cabayol

..................................................................................................................................

el dret a la lliure determinació

Malauradament, avui molts continuen negant els drets dels pobles i nacions. Molts pobles continuen patint tota mena d’abusos i opressions,  són negats, sotmesos violentament o maltractats per altres pobles o Estats, o pateixen el menyspreu i la minorització de les seves llengües i cultures, el desplaçament de les seves poblacions i la impossibilitat de determinar el seu estatus polític.
Les nacions tenen dret a existir, a ser reconegudes com a subjecte polític, a mantenir i desenvolupar la seva identitat, a la seva pròpia llengua i cultura, a autogovernar-se i a la seva lliure determinació.
Aquests drets descansen en principis morals i són anteriors qualsevol norma jurídica. El dret internacional els ha reconèixer i, de fet, els ha reconegut parcialment. Però, sovint, les normes que els reconeixen són interpretades d’una manera molt restrictiva i manca una regulació que els garanteixi i reguli el seu exercici, en particular el dret a la lliure determinació.
Com protegir els drets dels pobles?  Examinem els casos del poble català i del poble kurd des de la perspectiva dels seus drets nacionals.

PONENTS:

•    Jaume Saura, adjunt general al síndic de greuges de Catalunya.
•    Quim Arrufat, politòleg i activista social, exdiputat al Parlament de Catalunya i director de relacions internacionals del CIEMEN. Membre de delegacions catalanes al Kurdistan.
•    Arcadi Oliveres, professor d’Economia Aplicada a la UAB, expresident de Justícia i Pau.

MODERADOR:

•    Pendent de confirmació

..................................................................................................................................

 

podrem aturar el canvi climàtic?

Mentre la ciutadania occidental no és capaç de renunciar als nivells de consum actuals, bona part dels habitants del planeta esperen anar acostant-se als nostres nivells de benestar material. Tot i així, el nostre nivell de producció i consum s’ha aconseguit al preu d’esgotar els recursos naturals i energètics, i trencar els equilibris ecològics de la Terra.Necessitem una societat que tingui com a objectiu recuperar l’equilibri amb la biosferai preservar així els drets ambientals.Podrem aturar el canvi climàtic? Quins són els principals reptes polítics a afrontar per fer-ho?Quines claus aporta la nova encíclica del Papa Francesc sobre l'ecologia al respecte?

PONENTS:

•    Aida Vila, llicenciada en dret i responsable de Canvi Climàtic a Greenpeace Internacional.
•    Joan Carrera, sj, doctor en teologia, professor de moral fonamental i bioètica a la Facultat de Teologia de Catalunya.


MODERADOR/A:

•    Tomàs Molina 

..................................................................................................................................

renda bàsica universal

L'atur s'estén a la societat occidental i, com molts experts apunten, sembla que arriba per quedar-se. Però la persona necessita el treball per dignificar-se i, tal com s’articula el sistema econòmic, per sobreviure. En aquesta cruïlla, noves preguntes es plantegen. És un dret una Renda Bàsica Universal? És necessària una Renda Mínima d'Inserció? A efectes pràctics, seria viable econòmicament? I, en una economia que no té el centre en les persones, podria ser aquesta la clau per començar a valorar tasques que escapen de la llei de mercat?

PONENTS:
•    Daniel Raventós, professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, editor de la revista Sin Permiso i president de la Xarxa Renda Bàsica.
•    Jaume Botey, professor d'història a la UAB, membre de l'equip de CiJ i membre del grup promotor de la ILP per la Renda Garantida Ciutadana.

MODERADOR/A:
•    Pendent de confirmació

..................................................................................................................................

Els minerals de sang

En algunes regions del món, com la República Democràtica del Congo (RDC) immersa en un conflicte armat des de més de 15 anys, l'aprofitament i el comerç dels recursos naturals ha permès finançar-se als actors implicats, autors de greus violacions de drets humans i abusos contra la població civil.
A la RDC es produeixin minerals com l'estany, tungstè, tàntal i or, presents en ordinadors, telèfons mòbils, cotxes, o joies. Som conscients que al consumir productes elaborats amb minerals provinents de zones en conflicte, estem alimentant la violència en detriment dels drets humans, de la pau i del desenvolupament?
Quines actuacions són necessàries per exigir a les empreses proveir-se de forma responsable i que la producció i comercialització de productes tecnològics no alimenti conflictes armats?

PONENTS:

•    Pep Mària, sj, doctor en economia i professor de l'Institut d'innovació social d'ESADE. Expert en empreses mineres i desenvolupament a l'Àfrica subsahariana.
•    Santiago Fisher, responsable de projectes de la Comissió Justícia i Pau de Bèlgica francòfona.
•    Carme Altayó, consultora experta en avaluació de projectes de cooperació i en la R.D. del Congo.

MODERADOR/A:

•    Rita Marzoa

..................................................................................................................................

immigrants i refugiatsEl drama d'immigrants i refugiats arribant a Europa no pot deixar a ningú indiferent. Entre la hostilitat i la hospitalitat ens movem en relació a les persones migrants. Com a símbol de l’hostilitat, l'exclusió sanitària o els centres d’internament. Com a símbol de manca d'hospitalitat, la incapacitat d'establir quotes d'acollida de refugiats al nostre país. Després de Tarajal, Lampedussa, Sicilia... arriba el moment de plantejar-nos seriosament quin paper hem de jugar en la defensa dels drets dels qui són els nostres germans. Quines mesures ens calen per a fer el trànsit d'una societat hostil a una d'acollida?

PONENTS:

•    Miguel González, director del Centre Ellacuría de Bilbao i coordinador del Servei Jesuïta a Migrants a Espanya.
•   Francesca Fritz-Prguda, representant de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Espanya.

MODERADOR:

•    Rafael Vila Sanjuan

..................................................................................................................................

guerra i persecucions a l'orient mitjàLa fallida primavera àrab de Síria ha desestabilitzat la regió; des de 2011 una incessable guerra amenaça la població civil i ja hi ha més de nou milions de refugiats. L’aparició d’Estat Islàmic ha incrementat l’horror de les persecucions i execucions a kurds, cristians, homosexuals, etc. Aquest és un conflicte que sembla agreujar-se amb el pas del temps, però, hi ha alguna esperança?

 

PONENTS:

    Jaume Flaquer, sj, doctor en estudis islàmics i cap de l'àrea teològica de Cristianisme i Justícia.
•    Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània de la UB, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals.    

MODERADOR:

•    Joan Roura

 ..................................................................................................................................

Turisme de masses

La globalització, el creixement d’una enorme classe consumidora en els països desenvolupats i el desenvolupament i abaratiment dels mitjans de transport, han portat el fenomen del turisme de masses arreu del món.
Aquest fenomen és d’enormes dimensions econòmiques i pot ser un factor important de generació de riquesa i desenvolupament a les regions que el reben. Però és també un fenomen que afecta i modifica intensament la vida, l’habitat, l’urbanisme i el paisatge de les zones que el reben. Aquest turisme massiu pot provocar importants perjudicis a les poblacions afectades, que sovint no se’n beneficien econòmicament dels ingressos generats, provoca destrucció mediambiental i pot contribuir al creixement de desigualtats, especialment en els països pobres.
És possible aconseguir que el turisme de masses contribueixi al desenvolupament econòmic, especialment de les poblacions més pobres, sense causar tots aquests perjudicis? Com ho hem de fer?

PONENTS:

•    Itziar González, arquitecta, exregidora de l'Ajuntament de Barcelona i activista política.  
•    Joan Buades, escriptor i investigador social a Alba Sud (recerca i comunicació per al desenvolupament).

MODERADOR/A:

•    Pendent de confirmació

 ..................................................................................................................................

 

 

4 de maig de 2015 - Davant les eleccions municipals: drets humans i administració local

La ciutadania ha estat convocada a unes noves eleccions municipals. Quin paper té l’administració local en la protecció dels drets de les persones i la cohesió social? (salut, educació, habitatge, accés a la cultura, llibertat religiosa...) Quines polítiques caldria reclamar? Quines dificultats afronten els ajuntaments? Com els hi  afecten les darreres reformes legals impulsades pel govern espanyol que han limitat  greument les seves competències?

Ponents:
-  Maria Assumpció Vilà, Síndica de Greuges de la Ciutat de Barcelona.
 Alba Garcia, secretària de la Dona i de Cohesió Social de Comissions Obreres de Catalunya.
-  Enric Pons, membre del grup promotor dels Observatoris Ciutadans Municipals.

13 d'abril de 2015 - Sensellarisme i infrahabitatge. Quin camí cap a una vida amb dignitat?

Milers de persones a les nostres ciutats continuen sense accés a un habitatge digne: persones que malviuen al carrer o en solars, construccions o habitatges precaris o en condicions infrahumanes... Les causes d’aquestes situacions són complexes i ben diverses. Però, fan els poders públics i la societat tot el necessari i possible per prevenir i resoldre aquestes situacions a fi de garantir un habitatge digne per a tothom? Quines actuacions i polítiques són avui més urgents?

Ponents:
· Laia de Ahumada, cofundadora, coordinadora i membre de l'equip directiu del Centre Obert Heura per a persones sense sostre.
· Ferran Busquets, director d'Arrels Fundació.

 

2 de març de 2015 - La creixent precarietat laboral i el dret a un treball digne

Les elevades taxes d’atur, el context econòmic i les reformes laborals impulsades pel govern estatal afavoreixen la creació de llocs de treball cada cop més precaris. Ara bé, el treball no ha de ser un dret a qualsevol preu, sinó que cal garantir-ne un salari i unes condicions dignes, que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. És possible un treball digne avui per a tothom? Quines polítiques i canvis socioeconòmics serien necessaris?

Ponents:
· Xavier Gibert, secretari general d'Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya 
· Lluís Franco, president del Consell Econòmic i Social de Catalunya 
· Sixto Garganté, professor de dret del treball de la UPF i membre de la comissió promotora de la ILP Renda Garantida Ciutadana.

2 de febrer de 2015 - Desobediència civil i criminalització de la dissidència

Els ciutadans es troben sovint davant de lleis i actuacions legals que consideren en consciència com a injustes i es mobilitzen per fer-hi front mitjançant la desobediència civil. Aquesta és una important forma de transformació social, llargament experimentada a Catalunya: ocupacions i altres formes de protesta que forcen la legalitat, obstaculització d’actuacions públiques (com ara desnonaments, obres públiques, actes parlamentaris...),  objecció fiscal a la despesa militar...Ara bé, en quines condicions és legítim desobeir la llei o l’autoritat en un sistema democràtic? Com afronta actualment el poder polític la dissidència?

Ponents:
· Gabriela Serra, Membre del Patronat de la Fundació per la Pau. Experta en cooperació internacional. Membre del Centre d’Estudis per la Pau Josep Manel Delàs, militant antimilitarista.
· Jose Maria Segura, jesuïta, llicenciat en teologia pel Boston College, àrea de Teologia Pública i Moviments Socials. Membre de l'àrea social del Centre Pignatelli (Saragossa).
· Xema Moya, coordinador del Servei d’informació i Orientació per l’Objecció Fiscal. Membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

12 de gener de 2015 - Indigenisme i alternatives al model de civilització

Vivim una gran crisi de civilització. El model de vida occidental genera desigualtats creixents i no és universalitzable, doncs no és possible el creixement infinit en un món finit. Ens calen nous paradigmes que ens ajudin implementar formes de vida i desenvolupament més equitatives i sostenibles, que garanteixin alhora els drets de les persones i els pobles. Quines propostes hi ha actualment? Quines iniciatives proposen els moviments indigenistes d’altres continents? Què en podem aprendre?

Ponents:
· Ferran Iniesta, professor titular d'Història de l'Africa a la UB. Creador del Centre d'Estudis Africans, ha ensenyat a les universitats de Dakar i Antananarivo.
· Gemma Celigueta, doctora en antropologia, professora associada de la Universitat de Barcelona, membre del CINAF (Grup d'Estudis sobre Cultures Indígenes i Afroamericanes).

1 de desembre de 2014 - Acollida o rebuig? Les polítiques de frontera a Europa i els drets dels migrants

Des de fa anys contemplem horroritzats la mort de milers d’immigrants en el seu trànsit cap a Europa, fugint de la misèria i la guerra, i com són maltractats per les xarxes de traficants i les mateixes autoritats. Aquesta situació no és fruit de la fatalitat. Té a veure amb una política europea injustament restrictiva i insolidària, que vulnera sovint els drets humans. És hora de capgirar aquesta política, afavorint una immigració laboral realista i comprometent-se veritablement en favor del desenvolupament i la pau en els països d’Àfrica i Orient Mitjà.

Ponents:
· Ferran Camas Roda, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, i director de la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona.
· Miguel Pajares, doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i president de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats.

3 de novembre de 2014 - Xarxes socials, llibertat d’expressió i dret a l’oblit. Límits i riscos

Els darrers deu anys hem viscut una gran eclosió de les xarxes socials. Han suposat una gran democratització de la informació i han contribuït a la participació social i política. Però, alhora, també proliferen diverses formes de mal ús. A més, la nostra vida privada queda cada cop més exposada, com han demostrat els darrers casos d’espionatge i seguiment per part dels governs. Quins són els avantatges i els límits de les xarxes socials?

Ponents:
· Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra.
· Josep Jover, advocat especialitzat en propietat intel·lectual, drets d’autor i TIC.
· Ismael Peña-López, professor dels Estudis de Dret i de Ciència Política de la UOC, i investigador a l'Internet Interdisciplinary Institute. Director del projecte d'Innovació Oberta de la Fundació Jaume Bofill.

6 d'octubre de 2014 - Consulta al poble de Catalunya. Raons de la seva legitimitat ètica i democràtica

Quines raons ètiques, democràtiques i jurídiques emparen la consulta que es proposen fer el Parlament i el Govern de la Generalitat? Té dret el poble de Catalunya, en cas que consti la seva voluntat majoritària, a constituir-se en Estat malgrat l’oposició de l’Estat espanyol? En quines condicions i per quin camí? Quins criteris aporta el pensament social de l’Església per respondre aquestes qüestions?

Ponents:
· Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Consell de Transició Nacional
· Joan Costa, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Universitat Internacional de Catalunya

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política