Vicenç Fiol, membre de Justícia i Pau de Girona (29/06/2009)
Si hi ha un fet incontestable en les darreres eleccions al Parlament Europeu, del passat 7 de juny, és que la mitjana catalana d’abstenció va ser del 62’5% (...)
Vicenç Fiol, membre de Justícia i Pau de Girona / 29/06/2009

Si hi ha un fet incontestable en les darreres eleccions al Parlament Europeu, del passat 7 de juny, és que la mitjana catalana d’abstenció va ser del 62’5%.

Als votants habituals i constants aquest alt índex d’abstenció els va confirmar la seva visió pessimista de la política. Als votants no tan assidus va portar-los a engruixir la xifra dels abstencionistes. I a la majoria de partits polítics va semblar que no els preocupava, i que estaven contents i cofois amb els resultats obtinguts. Cap partit no havia perdut. En van fer una lectura ingènuament positiva.

Hom esperava que una abstenció tan alta provocaria una revisió a fons i un canvi de manera de fer dels partits polítics. Doncs, no .Tot continuarà igual.

El fet de l’abstenció em porta a fer diverses consideracions:

- no s’ha fet i no es farà pedagogia política. I no em digueu que se’n fa a les campanyes electorals. El que es fa és el més allunyat del que hauria de ser pedagogia política. Les desqualificacions dels adversaris, els insults. cridar un grapat d’eslògans i frases fetes, són el trist bagatge de les campanyes electorals.

- cal trobar camins nous per fer que els ciutadans s’engresquin per la política i presentar programes factibles i continguts que ajudin a constatar la importància de la participació política.

- reduint la participació política a votar de tant en tant s’han portat amplis sectors de la societat a desinteressar-se’n.

- l’escandalosa xifra de l’abstenció és un signe de la desmobilització de molta gent. Fer possible l’interès i la participació en el món de la política costarà molt. La davallada és massa profunda.

- l’abstenció sempre beneficia el sector més dretà i conservador de la societat, el sector que ja li va bé que es redueixi la política a votar i prou. Ajudar a tenir criteris propis, ser conscientment crítics, no interessa.

És possible redreçar la situació? Cal que els polítics entonin un profund “mea culpa”, tinguin propòsit d’esmena i emprenguin camins nous. Cal deixar de banda tanta cridòria i tanta xerrameca inútil i fer amb humilitat i constància un treball educatiu, seriós, per tal que els ciutadans prenguin consciència de la importància i del pes de la política en la vida del poble. Vull pensar que ciutadans i classe política farem una reflexió a fons i trobarem camins de construir una veritable democràcia.

Permeteu-me d’acabar amb unes consideracions de l’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau de Barcelona i un home políticament i socialment molt compromès; en una entrevista i a la pregunta:”El preocupa l’abstenció electoral i el distanciament dels polítics respecte de la ciutadania?” responia: “L’abstenció és greu. Però cal anar a l’arrel. La gent no participa en comicis per dos possibles motius; primer, per menfotisme o manca d’interès i, segon, perquè el poder polític ha avortat tota iniciativa participativa de la societat civil”. I a la pregunta: “Per exemple?” Responia: “Quan la gent ha volgut participar més enllà de les eleccions, els governs els han tallat les ales. No ens van deixar fer un referèndum sobre el deute extern i van posar moltes dificultats a la campanya “Som lo que sembrem” al Parlament. En tots els anys de democràcia, no s’ha aprovat mai ni una sola iniciativa legislativa popular.

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política