Article d'opinió d'en Miquel Àngel Maria, membre de Justícia i Pau de Menorca.


Com es nota que ja estem en campanya electoral, eh? Formalment no, és clar: la llei no permet que els partits i candidats demanin el vot als electors fins que comenci la campanya oficial. Però la maquinària dels partits per a la promoció dels seus candidats i la difusió de consignes i programes, ja fa setmanes que treballa a ple rendiment: pels canals tradicionals —mitjans de comunicació, mítings, presència dels candidats a esdeveniments públics de tota mena—, i cada vegada amb més força a través dels nous mitjans digitals.

Article d'opinió d'en Josep Maria Fisa, consiliari de Justícia i Pau Barcelona.


Potser és la inspiració de la Setmana Santa que em fa reflexionar sobre la situació de les foscors denses del món en què vivim. No m'identifico amb una visió pessimista. En absolut. Crec que, malgrat els núvols de mals presagis i la naturalesa humana desbocada de tantes formes i colors, la humanitat va avançant cap a una major consciència planetària dels seus mals i de les seves capacitats.

Article d'opinió d'en Joan F. López Casasnovas, membre de JP Menorca.

 

Quin cap de govern s’ha de posar dempeus, ferm i no et moguis, quan el president del més important tour operator li telefona per exposar el seu voler per tal que aquell el transformi en decisió de govern? Ni parlar-ne, posem per cas, de crear una contribució amb destí medioambiental a les estades turístiques o ecotaxa (com tenen, d’altra banda, arreu d’Europa) –“A les seves ordres herr Scholl” (o com es digui el personatge). ¿On és possible que el grup financer que ha duit fins a l’extenuació les arques públiques en un macroprojecte faraònic, una vegada assumit el deute milionari per part de l’administració pública i treta de bell nou a concurs la gestió, tengui la barra de presentar-s’hi ara, a un preu escandalosament més baix? Doncs açò passa a les Illes Balears –encara que no només aquí, és clar– i el president que està a les ordres dels principals grups de pressió no és altre que el de la mateixa comunitat autònoma. Un petit exemple actual –petit, però força indicatiu del que estic dient.

Article d'opinió d'en Pere Ortega, membre de Justícia i Pau de Barcelona.

 

El conflicte polític que es viu a Catalunya en demanda d’exercir l’autodeterminació ha estat anomenat com a “procés” quan en realitat es tracta d’un “conflicte” que enfronta dues maneres d’entendre la crisi. La que enfronta al sobiranisme català amb l’espanyol, o si es vol dir d’una altra forma, el catalanisme amb l’espanyolisme. El nom de procés ha estat una expressió hàbil de la classe política catalanista per què en si mateix, aquest mot té la virtut d’assenyalar que es tracta d’un camí que porta cap a una fita: la d’un estat català federat amb Espanya com a demanda més modesta; la independència política d’Espanya per als més agosarats.

"Un any més, les comissions de Justícia i Pau a Europa unim les nostres veus per afrontar un repte comú. Aquest any 2015, el missatge, acordat a la nostra darrera Assemblea (Atenes, octubre del 2014) denuncia i demana mesures per combatre el nacionalisme que anomenem “d’exclusió”, de caràcter xenòfob, racista i populista que des de fa anys va creixent en multitud de països europeus." Article d'opinió de l'Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau Barcelona.

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política