Nuria-Carulla EdOArticle d'opinió de Núria Carulla, membre de la Junta de Govern de Justícia i Pau Barcelona.

 

La dignitat de les dones

Ja torna el 8 de març i tots els diaris i els programes de TV i ràdios s’omplen de noms de dones, dones científiques, dones músiques compositores, dones escriptores, dones magistrades, dones polítiques, etc. Un dia a l’any, els noms femenins superen els masculins, en alguns casos i en alguns mitjans. I en aquestes ocasions sempre apareix algun article que qüestiona aquesta situació que, o bé la troba excessiva o bé supèrflua, segons el punt de vista.

LLorenç   EdOArticle d'opinió d'en Llorenç Olivé, membre de Justícia i Pau Barcelona.

A en Marcel Surià

Aquests dies ha sortit la notícia de l’ingrés a presó de l’exalcalde de Santa Fe del Penedès. El 2003, per convenciment, en Marcel Surià s’ofereix a ser alcalde del seu poble d’adopció i ho fa amb esperit de servei. Pocs anys després i en base al reglament de la llei d’estrangeria, un veí del municipi demana el certificat d’empadronament per poder arreglar els “papers” i demostrar un arrelament. Més tard, una altra persona i després “un altre“ i "un altre"... fins que començaren a ser persones que no eren del municipi, i segurament algú se’n lucrava. Sembla que hi havia una persona a un locutori que se n’aprofitava i ell no ho sabia.

Article d'opinió de Rafael Allepuz Capdevila, president de Justícia i Pau Lleida.

 

El precarietat social es consolida

L’economista britànic Guy Standing va encunyar el concepte de Precariat per a fer referència al col·lectiu, cada cop més nombrós, de treballadores i treballadors amb condicions de treball que no garanteixen una estabilitat econòmica, laboral ni professional. Podríem ampliar aquest terme a l’àmbit social, en el sentit que el podríem referir a aquelles persones que viuen en situació precària, ja sigui per falta d’ocupació, per les deficients condicions de treball que tenen o per la insuficient cobertura de les prestacions socials que reben.

Laura Ribera EdOArticle d'opinió de la Laura Ribera, membre de Justícia i Pau Barcelona.

 

Quan els trets físics et qüestionen

D’on ets? Parles molt bé el català! Ets de l’est, oi? Als quinze anys feia broma amb aquest tipus de preguntes prenent-m’ho de manera irònica. Uns anys més tard, però, m’adono que aquestes preguntes, lluny de ser innocents, transmeten una manera concreta d’entendre’ns com a societat. Lluny de la utopia i de les paraules de l’ex-president Pujol que “és català qui viu i treballa a Catalunya”, la quotidianitat ens revela que encara estem lluny de percebre aquells qui per trets físics, pràctiques religioses o manera de vestir difereixen del que el nostre imaginari ens dicta què és ser o no ser d’un determinat lloc, en aquest cas, català. Nascuda a la Catalunya central i sense cap vincle familiar, ni d’antecedents amb l’Europa de l’Est, diferents persones m’han preguntat el meu origen o m’han felicitat per utilitzar el català. I això per què? Per uns certs trets físics.

Article d'opinió d'en Marc Grau, president de Justícia i Pau de Terrassa.


El drama dels refugiats sembla no tenir aturador. La passivitat de la majoria de nosaltres, tampoc. Sentim inevitablement la paraula refugiats al llarg del dia i, com en cada gran injustícia, ens podem fer tres preguntes, (1) què en sabem? (2) què ens diu el nostre cor?, (3) i si el nostre cor es commou, què podem fer?

Dels refugiats, se’n parla molt i poc. Se’n parla molt a un nivell superficial, tertulià, de carrer, que quin drama, pobres nens, els tristos comentaris d’un candidat republicà, la presumible ineficiència de la Unió Europea, i el paper d’Alemanya, però sovint ens falta profunditat, anàlisis, pensament crític, caliu, i desmitificació. Tendim a tenir la vaga noció de que tots els refugiats volen venir i vénen a casa nostra. Lluny d’això, recents estudis revelen que els països que acullen més refugiats sirians són Turquia, Líban i Jordània, sense parlar d’altres països que acullen refugiats provinents d’altres guerres que ni escoltem.

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política