Girona

Adreça: Antic Roca, 38 bis, 17003 Girona
Adreça electrònica: justiciaipaugirona@gmail.com
Responsable: Albert Quintana
Web: justiciaipaugirona.blogspot.com.es 
Twitter: @justiciaipau_gi

Fa poques setmanes, algun mitjà informava que en un descampat de Roses s'havia trobat el cadàver d'un home de 41 anys que havia mort de gana. L'home, d'1,75 d'alçada, aproximadament, pesava poc més de trenta quilos. I molt poca informació més: que era un indigent, de nacionalitat francesa i que havia mort feia uns dos dies. Aquest tipus de notícies sempre m'afecten profundament i em fan reflexionar: què és el que no faig bé que provoca aquests fets? O, si voleu: què és el que no fem bé que provoca que es donin desgràcies com aquesta? Perquè no crec que ningú desitgi que hi hagi persones que es morin de gana. Si més no, a prop de casa, perquè cada dia, al món, en moren més de seixanta mil per aquesta causa. Vint-i-dos milions anuals.

He cercat informació més àmplia, aclaridora del fet, però no n'he pas trobat. L'Ajuntament de Roses deu tenir un departament de Serveis Socials que atén les persones que es troben en situació desesperada. En aquesta població també deu haver-hi Càritas. Aquest home, Cristophe, hi va acudir? Si hi va acudir, què va passar que hagués de morir d'inanició? No podia pidolar menjar? En casos com aquest deu ser ben lícit agafar fruita dels fruiters o verdures d'un hort o, fins i tot, una gallina d'un galliner. Per què no ho va fer? Si havia demanat ajuda, l'havien atès?

Podria fer moltes preguntes que, si obtinguessin resposta, m'ajudarien a entendre aquest cas. Però amb les dades que tinc, molt poques, no puc pas capir-ho.

Ara em situo a Girona. Fa mesos que gent necessitada recollien els productes caducats que els supermercats llençaven als contenidors, per aprofitar-los. El regidor de serveis socials va dir que havia parlat amb els establiments a fi que situessin aquests productes en prestatges a fi de facilitar-ne l'aprofitament. Posteriorment va dir que posarien panys als contenidors a fi que no es poguessin treure els aliments llençats. I tinc entès que aquests panys, cadenats o el que sigui, ja s'han posat. Ara, els productes s'aprofiten o es continuen llençant? Si s'aprofiten, com es reparteixen?

D'entre una sèrie de dades d'aprofitament dels aliments que es produeixen a Europa n'extrec les següents que em semblen prou aclaridores: a Europa es llença el 50% dels productes alimentaris produïts; a l'Estat espanyol cada any se'n llencen uns tres milions de tones; a Catalunya el 58% del menjar que es llença prové de les llars. A Lleida, l'agost de 2011, es van destruir dotze milions de quilos de préssecs i nectarines. Podria posar-hi més dades d'aquest tipus però em sembla ja n'hi ha prou per veure que hi ha una manera de fer que perjudica els més febles econòmicament.

L'anterior regidor de Serveis Socials de Girona, fa dos o tres anys, m'assegurava que a Girona no es deixava morir ningú de gana. Aquesta afirmació, a hores d'ara, encara és vàlida? Quan una persona, una família, no té prou aliment, el pot obtenir fàcilment i amb rapidesa? En aquests casos, la burocràcia, és àgil?

Com a persones podem ajudar-ne d'altres del nostre entorn que es trobin en necessitat però amb això no n'hi ha prou, no resolem el problema. Cal que els ajuntaments ajudin amb eficiència i eficàcia tots els habitants del municipi que es trobin en dificultats greus per alimentar-se. No es poden excusar en la reducció de pressupostos, ni en les retallades, ni en el cens. El primer que s'ha d'atendre són les necessitats més peremptòries de les persones. Abans que despeses supèrflues com llums de Nadal i coses semblants.

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau
DIARI DE GIRONA – 15 de setembre de 2012

S'acosten unes eleccions insòlites al Parlament, conseqüència de la gran manifestació de l'11 de setembre. La greu crisi econòmica que ens afecta, juntament amb l'actitud arrogant i despectiva del Govern de l'Estat envers el nostre país, van mobilitzar més d'un milió i mig de persones, a les quals s'haurien d'afegir les que sense anar a Barcelona s'hi van sentir identificades del tot. I a la manifestació hi havia gent natural de Catalunya i d'altres zones de l'Estat, catalanoparlants i no catalanoparlants. Cal imaginar que hi havia molta gent que no reclamava precisament la independència de Catalunya, però sí més autonomia o sobirania per no dependre tant de les decisions, tan sovint arbitràries, del Govern espanyol.

Personalment em preocupa molt veure com la campanya electoral, que no va començar el dia 8 de novembre, sinó l'endemà de l'11-S, està centrada sobretot en el tema de la independència, sobirania, dret a decidir, o digueu-ne com vulgueu: moltes vegades no queda gens clar de què parlen els polítics. Entenem bé què ens proposa, en l'aspecte nacional, cada partit i cada coalició que es presenta a aquestes eleccions?

Hem de procurar, a l'hora de decidir el vot, de no oblidar qüestions transcendentals per a les persones que vivim a Catalunya i que necessitem tenir seguretat personal i familiar. I aquesta seguretat la fonamentaria en:

- tenir un habitatge digne, dret reconegut a la Constitució Espanyola.
- tenir prou cobertes les necessitats sanitàries.
- rebre un ensenyament de qualitat i a l'abast de tots els ciutadans, naturals del país o nouvinguts.
- tenir cobertes les necessitats alimentàries amb un mínim de qualitat.

Crec que aquests quatre aspectes són bàsics i són els principals que totes les persones que viuen a Catalunya, sense excepció de cap mena, han de tenir garantits. Cal esmentar, també, la seguretat que necessiten els pensionistes de continuar percebent les pensions que, a més, han de ser revaluades cada any d'acord amb l'IPC.

La situació actual real, però, no convida pas a l'optimisme: a Catalunya hi ha el 22,6% d'atur (840.400 persones); a la demarcació de Girona l'atur és del 21,9% i afecta 85.700 persones, mentre que al conjunt de l'Estat és del 25% (5.778.100 persones). Aquestes xifres (dades de l'Idescat del 30 de setembre) van creixent i no sembla que, per ara, hagin de disminuir.

Les retallades que aquests darrers anys han afectat la sanitat i l'ensenyament, així com els desnonaments que es produeixen diàriament, posen en una situació precària i de més desigualtat que mai el segment més desafavorit de la població. Segment que, d'altra banda, cada vegada és més nombrós.

Mentre la situació és tan greu per a la part més feble de la societat, veiem com es destinen grans quantitats de diners a salvar els bancs que han contribuït a crear-la i a obres faraòniques que són innecessàries o supèrflues. Veiem que l'estalvi pressupostari ha recaigut en el sectors feble i mitjà de la societat i que s'han disminuït els impostos als més rics. S'ha facilitat l'acomiadament dels treballadors i s'ha afavorit la multiplicació dels contractes escombraria que no donen cap seguretat a les persones contractades. Que es permet la fugida de capitals i no es lluita, o no es fa prou, contra la corrupció. Que es manté un nivell de despesa militar innecessari que només beneficia uns sectors determinats.

Em sembla que a l'hora de valorar a qui donem el nostre vot, a més de la qüestió d'independència sí o independència no, hem de tenir molt en compte quines són les candidatures que, a més, faran tot el possible per vetllar pels aspectes de seguretat que he esmentat abans, per a totes les persones que vivim al país i que, a més, s'esforçaran a aconseguir una millor distribució de la riquesa entre tots els ciutadans, ja siguin de ple dret o nouvinguts.

Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau
DIARI DE GIRONA – 19 de noviembre de 2012
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2012/11/19/hem-donar-nostre-vot/591542.html

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política