Girona

Adreça: Antic Roca, 38 bis, 17003 Girona
Adreça electrònica: justiciaipaugirona@gmail.com
Responsable: Albert Quintana
Web: justiciaipaugirona.blogspot.com.es 
Twitter: @justiciaipau_gi

“Canviar el món depèn d’una actitud compromesa, sumant-hi una bona informació, uns objectius clars, una capacitat d’organització i ganes de treballar". Arcadi Oliveres
_________________________________________________________________________

Justícia i Pau de Girona i l’Oficina de Cooperació per al Desenvolupament de la UdG, conjuntament, han preparat el Segon Campus per la Pau, que tindrà lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres els dies 9, 10 i 11 de juliol.

La bona acollida i l’interès que mostraren els assistents al Primer Campus, celebrat el 2007, va fer comprometre ambdues entitats a la preparació i realització d’aquest Segon Campus. A partir d’ara la periodicitat es preveu que sigui biennal i, per tant, el tercer es programarà per al 2010.

En l’edició d’enguany el primer dia serà dedicat a la Visió panoràmica dels conflictes internacionals amb conferències i taules de debat que porten per títol:  Una panoràmica sobre els actuals conflictes armats al món; La guerra a l’Àfrica Subsahariana, factors externs i interns; Quines són les causes dels conflictes armats?; Els conflictes al Pròxim Orient i, per tancar la jornada, Amèrica Llatina, conflicte armat o violència estesa.

El segon dia el tema serà Com es prepara la guerra,  i les conferències i taules de debat es titulen: L’OTAN i el militarisme a Europa; El militarisme a Europa; La recerca científica per a la guerra a la universitat i altres àmbits; Humanitarisme militar, militarisme humanitari?, amb intervenció d’un alt oficial de l’exèrcit espanyol i El paper de les dones en la guerra, les dones com a protagonistes de pau. La jornada es tancarà amb la presentació del llibre “Mujeres en pie de paz” de Carmen Magallón, que farà la mateixa autora.

El tercer i darrer dia, en sessió matinal de les nou fins a les dues, és dedicada a Com es construeix la pau i hi haurà les conferències i taules de debat següents: Una filosofia per fer les paus; Accions i camins alternatius per construir la pau i Pau i defensa contra la guerra, conferència de Lluís Maria de Puig, president del Consell d’Europa i expresident de la UEO. Per acabar hi haurà la presentació de les conclusions del Campus i la rectora de la UdG i la presidenta de Justícia i Pau d’Espanya en faran la cloenda.

No puc posar a l’article la relació de la vintena llarga de persones que intervindran al Campus però sí que puc assegurar que són persones solvència reconeguda, especialistes, investigadors i professors de diverses universitats i d’entitats com Justícia i Pau, Centre d’Estudis per la Pau Josep M. Delàs, Fundació per la Pau, Càtedra Unesco de Filosofia per la Pau, Cidob, etc. Podeu demanar el programa complet del Campus a qualsevol de les dues entitats.

Amb aquestes jornades es vol oferir un espai per a la interdisciplinarietat, així com per a l’anàlisi, el debat i el fet de compartir punts de vista sobre temes relacionats amb els conflictes armats i les actuacions militars al món, i reflexionar sobre els esforços que la societat fa per construir la pau.

La pau és un assoliment que ens incumbeix a tots i que afecta per complet la nostra vida. El diàleg i la paraula són els únics mitjans per resoldre qualsevol conflicte i, en conseqüència, per construir la pau, a casa nostra i arreu del planeta.

El Campus va adreçat al món universitari (els estudiants que s’inscriguin poden obtenir dos crèdits) i a la ciutadania en general. És bo de tenir una visió global i fiable dels conflictes mundials. Ara mateix veiem clarament com les guerres de l’Afganistan i l’Iraq, que es fan pel domini de les fonts d’extracció i els circuits de distribució del petroli i els seus derivats, les estem pagant entre tots amb l’encariment dels carburants i tot l’augment del cost de la vida que aquest encariment comporta, mentre que els beneficis de les grans companyies petrolieres multinacionals continua augmentant.

El que volem aconseguir amb aquest Campus és, d’acord amb la frase d’Arcadi Oliveres que encapçala aquest escrit, oferir una bona informació que permeti de fixar uns objectius clars i faci venir ganes de treballar a fons per canviar el món.

Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau

DIARI DE GIRONA – 5 de juliol de 2008

M'han demanat unes línies sobre els reptes amb què es trobarà el nou bisbe de Girona. Com que no sóc entès en els envitricolls de l'estructura eclesial diocesana, reflexionaré una mica, com a laic, sobre alguns punts.

Crec que el nou bisbe, juntament amb els altres de Catalunya, hauria de treballar per aconseguir, ben aviat, la Conferència Episcopal Catalana. Dependre de l'espanyola, només comporta problemes i malentesos que es poden estalviar. Llavors es podria revitalitzar l'església gironina i donar-li la credibilitat que, amb la dependència de l'espanyola, ha perdut. No veig que l'estructura eclesial hagi de correspondre a l'estructura política d'un Estat, sinó que cada nació, cada poble, ha de tenir la seva, d'acord amb el tarannà propi.

Un altre repte, que els bisbes catalans no han sabut o pogut resoldre, és el de la Cope. Alguns programes d'aquesta emissora donen testimoni antievangèlic i inciten a l'odi i la politització. La seva dependència de la CEE fomenta un anticlericalisme que l'Església es podria estalviar. El cardenal Amigo ha rebatejat la Cope com a "el maldecap permanent". És significatiu que Jiménez Losantos es defineixi com a no catòlic i Cèsar Vidal, l'altra figura de l'emissora, sigui protestant.

En aquest món injust o desigual, cal una opció decidida pels pobres, opció que implica necessàriament l'esforç per canviar les estructures injustes, perquè "l'opció pels pobres és opció per la justícia" (José M. Vigil). No n'hi ha prou d'ajudar els pobres, els desheretats, els exclosos, de "fer obres de caritat". L'Evangeli demana un pas més, el de fressar camins cap a un món just en el qual tothom pugui viure amb dignitat i disposi d'allò que necessita: aliments, sostre, atenció sanitària, vestit, estudis, etc. "El fruit de la justícia serà la pau". Is 32,17.

També tindrà el repte del diàleg incondicional amb tots els membres de l'Església diocesana. El bisbe Carles en la carta del 30 d'abril de 2004, "Als germans preveres de la nostra Església Diocesana", deia, com una acusació als capellans del Fòrum Joan Alsina: "Aprofundeixen la divisió en el presbiteri i és causa de sofriment (...)". El nou bisbe ha de mirar de superar aquesta divisió mitjançant un diàleg obert amb tots els preveres, siguin de la tendència que siguin. Als preveres als quals s'acusava, els mou el zel de ser fidels a l'Evangeli d'acord amb la seva consciència i cal respectar-los-la. "Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! Però, ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te". (Ap 3,15-16).

Amb fidelitat total a l'Evangeli, s'han de reintroduir els ensenyaments i recomanacions del Concili Vaticà II. La reacció contrària a determinats aspectes del Concili, que s'ensenyorí de l'Església a partir del començament del pontificat de Joan Pau II, creà desil·lusió i desànim entre preveres, religiosos i laics. Cal, més que mai, una posada al dia de l'Església, un compromís amb els "signes del temps" i bandejar el temor a la novetat que manta vegada tenalla la jerarquia.

També s'ha d'aprofundir el diàleg ecumènic i l'interreligiós. Jesús, a l'Evangeli, insisteix molt en la unitat i val la pena de treballar a fons per aconseguir-la. Actualment, amb la immigració, arriben representants de múltiples religions i confessions cristianes. S'ha de fer un esforç per trobar tot allò que ens hi pot unir, per encetar el diàleg que ha de fonamentar una relació pacífica i harmoniosa. Al cap i a la fi, només hi ha un sol Déu al qual es donen diferents noms i diferents trets. És habitual que els musulmans tinguin dificultats per trobar locals per al seu culte. No se'ls podrien cedir locals que actualment l'Església no fa servir? Compartir-ne d'altres amb ortodoxos i protestants?

Davant la manca de clergues, s'hauria de reflexionar sobre camins que fins ara s'han vist com a heterodoxos i s'han rebutjat, com ara l'ordenació de dones. També s'ha de tenir en compte la proposta dels dominics belgues, feta fa pocs mesos, que demanaven que les celebracions eucarístiques les pugui presidir qualsevol persona elegida per la comunitat celebrant, ja sigui home o dona, solter(a) o casat(da) o divorciat(da). El pes de la tradició, en coses que molts teòlegs consideren discutibles o opinables, no pot immobilitzar l'Església? Hi ha, també, un problema de comunicació de l'Església amb el poble.

Cal que la jerarquia, els preveres, en la predicació i evangelització tinguin presents els temes més socials i actuals, com ara pau i desarmament, fam i pobresa, desigualtats socials, conservació del planeta, etc. De vegades s'utilitza un llenguatge que no és el de la societat, que queda desfasat i costa d'entendre. Sóc conscient que algunes de les coses que he dit és difícil que les pugui resoldre un bisbe sol, però la col·legialitat ha de fer possible de parlar-ne i assolir-les amb plantejaments d'obertura, diàleg, confiança i, sobretot, sense por.

Xavier Merino, membre de Justícia i Pau de Girona
DIARI DE GIRONA – 17 de juliol de 2008

El 9 de maig de 2007, Justícia i Pau de Girona, juntament amb Càritas Diocesana i Intermón-Oxfam i amb el suport de la Coordinadora d'ONG, van convidar les diferents candidatures que es presentaven a les eleccions municipals a Girona a signar un full de compromís amb la Cultura de Pau, la Solidaritat, la Participació i la Transparència. A l'acte de signatura hi van assistir els partits i coalicions que ja eren al consistori i una bona part dels altres. Una de les clàusules del compromís era la revisió anual de l'acompliment dels diferents punts en un acte amb els promotors del projecte.

Ara fa unes setmanes, després del primer any del nou consistori, es va fer la revisió a la qual van ser convidats els grups municipals de l'equip de govern, PSC, ERC i IC-V, i CiU com a grup de l'oposició. No es va convidar el PP que, fa un any, no va signar el compromís ni es va presentar a l'acte de signatura i, per tant, es va autoexcloure. Remarcaré els punts que em semblen més interessants del que es va dir a la trobada:

- pel que fa al diàleg interreligiós es va fer notar que per a la ciutat és una novetat la diversitat actual de confessions religioses minoritàries i que fa falta una reflexió a fons del Consell de Presidència sobre aquest tema. També es va assenyalar que el Parlament té pendent d'aprovació la Llei de confessions religioses que regularà els locals de culte i obligarà els ajuntaments a reservar sòl als cementiris per a totes aquestes confessions. El representant de CiU va precisar que el seu grup havia demanat l'ajornament, fins a l'aprovació de la llei catalana, de l'ordenança que ha de regular els locals de culte i que l'equip de govern hi va accedir.

- quant a la participació es va dir que el Pla Director de la ciutat obre camins a través de diversos consells i de les taules de barri. S'han fet experiències amb la Frontissa de Santa Eugènia i el Pla de la Devesa. En aquest punt, el representat de CiU va dir que la participació i la transparència havien fallat en tot el procés de les obres del TAV i que pel que fa a la Devesa s'havien d'haver emprat tots els instruments de participació, com ara la consulta popular que, d'altra banda, hauria de ser vinculant per a l'Ajuntament. També va remarcar que el seu grup ha demanat repetidament la retransmissió dels plens a través del web municipal, cosa que crearia un interès en la ciutadania i augmentaria l'assistència als plens. L'equip de govern va dir que en aquests moments no hi ha mitjans tècnics per fer-ho i que tenen en estudi de possibilitar-ho.

- en parlar de la transparència l'equip de govern va dir que el Consell de Presidència l'ha millorada molt i que s'ha dotat l'oposició amb recursos humans i que se'ls facilita tota la informació al dia. CiU va confirmar que hi ha hagut una millora notable en la comunicació i la transparència entre l'equip de govern i l'oposició. De moment, però, es descarta la participació de la ciutadania en la confecció i seguiment dels pressupostos municipals perquè podria representar una font de conflictes i no seria operatiu. Em pregunto, per què els polítics temen la ciutadania?

- la creació d'una Comissió per a la Convivència no s'acaba de veure clara. Una part de l'equip de govern diu que hi treballa i veu que ha de ser molt transversal i que ha d'abastar tots els àmbits, mentre que una altra part creu que la feina ja es fa des dels Consells de Cooperació i d'Educació. Un altre grup municipal pensa que cal seguir treballant en els Consells Socials i crear Consells de Barri. Crec que una Comissió per a la Convivència que abastés tota la ciutat i, fins i tot, l'àrea metropolitana, donaria una visió general de la problemàtica convivencial i permetria un treball coordinat i unitari de les institucions i la societat civil que abastés tota la població. Encara que representi un bon esforç, val la pena de fer-lo.

- les compres amb criteris ètics ja es fan en molts àmbits municipals i a tots els concursos per a l'adquisició de material hi ha la clàusula corresponent a la procedència dels productes. L'Ajuntament és adherit a la Xarxa Pública de Compra Ètica i properament incorporarà productes de Comerç Just a totes les màquines expenedores que són en instal·lacions municipals. També es parlà de finances ètiques i l'equip de govern diu que cal contractar els crèdits amb l'interès més baix possible, a fi de no perjudicar els ciutadans. No queda clar, però, si s'han estudiat els avantatges o inconvenients de treballar amb la Banca Ètica. És una mica la contradicció que assenyala sovint Arcadi Oliveres quan diu que podem fer grans mobilitzacions en contra d'una guerra que es fa pel petroli (Iraq) i l'endemà sortir del supermercat amb mitja dotzena de bosses de plàstic, que en són un derivat, a cada mà. Cal que l'Ajuntament estudiï a fons el tema de la banca ètica perquè el cost de les operacions pot ser molt semblant i, encara que sigui lleugerament superior, contribueix al canvi, lent però canvi, cap a un altre món més just. No es podria fer una consulta a la ciutadania sobre si prefereix que els diners municipals s'utilitzin èticament, encara que el cost hagués de ser lleugerament superior?

- un punt que també em va deixar preocupat és el dels serveis socials. Darrerament han millorat força però continuen sent insuficients. L'equip de govern va advertir que si la crisi de la construcció persisteix o s'agreuja, minvaran els ingressos municipals i això pot repercutir en les xifres destinades a l'atenció a les persones pobres, marginades, sensesostre, excloses, ... Cal que una política que es diu d'esquerres presti més atenció a tot el segment de població que viu per sota del llindar de pobresa, que ronda el 20%, i que, si cal, es disminueixin altres partides del pressupost que són més rendibles electoralment però menys socials i, de vegades, supèrflues. Els qui vam promoure aquest projecte estem raonablement contents dels resultats i creiem que ha estat ben positiu, tot i que caldrà anar vetllant que els grups municipals treballin fermament per aconseguir allò a què es van comprometre.

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau

DIARI DE GIRONA – 25 de juliol de 2008

Vaig presentar en un article anterior el contingut del Segon Campus per la Pau, organitzat per Justícia i Pau i l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la UdG, i Joaquim Bohigas en publicà un altre amb un resum de les conclusions. Ara m'agradarà de fer unes reflexions, sobre aspectes dels temes que es van tractar.

Sorprèn la complexitat dels conflictes als estats de l'Àfrica subsahariana, gairebé tots ells interns, i en els quals intervenen el govern i dos o més grups armats, fins i tot deu. Aquests grups són finançats, de forma encoberta, per les grans companyies transnacionals que volen controlar les riqueses d'aquells països. Aquesta multiplicitat d'interessos dificulta el diàleg i la solució dels conflictes.

També és molt complexa la situació a l'Orient Mitjà i al Pròxim Orient, on es barreja la lluita pel control dels combustibles fòssils, la supervivència d'Israel com a estat, l'aïllament del poble palestí, l'equilibri difícil entre estats amb fronteres artificials creats en el moment de la descolonització del territori, etc.

L'Amèrica Llatina és condicionada pels interessos de les empreses dels països europeus antics colonitzadors que competeixen, moltes vegades, amb les dels Estats Units. Així veiem que si una opció d'esquerra assoleix democràticament el govern, en poc temps es munta una campanya, en l'àmbit mundial, de desprestigi dels seus líders com en els casos d'Evo Morales, Hugo Chávez i altres. Va ser especialment colpidor el testimoni de Maria José Pizarro, filla de Carlos Pizarro, antic guerriller que deixà les armes el 1990 i es presentà com a candidat a la presidència. Fou assassinat en plena campanya electoral quan es preveia que sortiria elegit.

El segon dia començà amb la denúncia de la manipulació amb què ens arriba la informació relativa a temes d'armament. Arcadi Oliveres comentà que als consells d'administració dels principals mitjans o agències hi ha sempre representades la indústria d'armament, la del petroli, la gran banca, la de l'automòbil i la farmacèutica o química. Cal contrastar bé la informació que rebem. Oliveres presentà alternatives reals als conflictes armats: per fer desaparèixer el terrorisme cal organitzar taules de negociació; per reduir el narcotràfic s'ha de treballar des de l'economia i facilitar cultius alternatius i rendibles als agricultors; davant el concepte d'immigració il·legal, cal pensar quina autoritat moral té l'Estat espanyol, font d'emigració durant molts anys.

La mesa de diàleg sobre Humanitarisme militar, militarisme humanitari? comptà amb la presència d'un capità de corbeta i un membre del Centre Delàs. El militar justificà i defensà l'actuació de l'exèrcit en la lluita contra el terrorisme, el narcotràfic, les armes de destrucció massiva i afirmà que molts conflictes venen de la mala resolució de la 2a Guerra Mundial i de la descolonització. L'altre membre de la mesa digué que l'exèrcit es vol apropiar del discurs humanitari i que una acció d'aquest tipus és molt més cara si la fa l'exèrcit que si la fan els civils. També remarcà que l'exèrcit respon a interessos polítics i no als de la societat, i que per solucionar els conflictes cal diàleg i no l'ús de la força. El militar reconegué que la formació de l'exèrcit és per al combat i que no els agrada haver de fer accions humanitàries perquè hi ha el perill de perdre la "cultura de combat" i esdevenir una mena d'ONG. També subratllà que ells obeeixen ordres del govern i que només poden influir, com qualsevol altre ciutadà, mitjançant el seu vot quan hi ha eleccions.

El tercer dia es dedicà a alternatives al nostre abast per construir la pau, com ara el consum responsable, l'adquisició de productes que no provinguin de l'explotació dels treballadors en general, especialment nens i dones, la inversió dels estalvis en entitats de banca ètica per evitar que s'inverteixin en indústria militar i d'armament o en explotació de la mà d'obra barata i, sobretot, el treball individual de discerniment de la responsabilitat que cadascú té envers la comunitat a què pertany.

Lluís M. De Puig, president del Consell d'Europa, tancà el Campus. Digué que cal el diàleg per evitar intervencions militars i conflictes armats, que l'exèrcit europeu hauria de suposar la desaparició dels exèrcits de cada estat i que cal cercar solucions a nivell polític. Em sobtà la seva afirmació que, els polítics, davant d'una votació que només admet el sí o el no, han de consultar la seva consciència i decidir en pocs moments. I dic que em sobtà perquè, pocs dies abans, dos eurodiputats socialistes, Raimon Obiols i Josep Borrell, votaren en contra de la "directiva europea de retorn" i un tercer, Martí Grau, s'abstingué. El partit ha decidit fer un informe per saber per què trencaren la disciplina de partit i decidir si els ha de sancionar. Llavors, aquesta consulta a la consciència per decidir el vot, com queda? Cal que siguem conscients que per construir un món millor, a nivell individual, com digué Arcadi Oliveres, "el que hem de fer és informar-nos bé, fixar-nos objectius assolibles, organitzar-nos i posar-nos a treballar". Així de fàcil. No ens podem pas quedar amb els braços plegats.

Xavier Merino i Serra, membre de Justicia i Pau
DIARI DE GIRONA – 2 d’agost de 2008

La democràcia actual és com un vell vehicle que sovinteja el taller per reparar-lo i assegurar un bon rendiment a la carretera. És un vehicle que costa tant de tirar i ens gastem tants diners en reparacions, que segurament vol dir que hem de començar a pensar en el canvi. Cal refundar la democràcia. Quants estudis, quants debats per intentar trobar alguna fórmula que millori el funcionament de la democràcia! De tant en tant descobrim una via de treball que ens permet rectificar alguns vicis que es van creant en l'exercici de governar. Darrerament parlem més que abans de "transparència". No fa gaires dies Xavier Merino escrivia en aquestes mateixes pàgines sobre el treball de seguiment d'alguns ajuntaments per part d'ONG i un dels punts que es valorava era el de la transparència. Fa poc s'ha fet públic un informe per part de l'entitat Transparency International (http://www.transparencia.org.es) en el qual s'analitzen i es puntuen els cent municipis més grans d'Espanya atenent diversos paràmetres de pràctiques transparents.

Per conèixer una persona a fons, donem-li un càrrec! Hi ha transformacions espectaculars de polítics que en els seus discursos de campanya electoral manifesten que no seran pas com els que són llunyans, ells seran propers, ells seran transparents! Un cop tenen el càrrec es tanquen com els cargols i el dia a dia no els permet cap contacte amb ningú més que amb aquells que ja saben que els donaran la raó. En viure dins d'una bombolla els entra la "síndrome de la catifa vermella" (es viu tan bé amb els petits avantatges del poder!) i ja han begut oli perquè s'obliden de les inquietuds que segurament algun dia tenien per canviar la societat i millorar la democràcia. Ara fan tot el possible perquè la societat no els canviï a ells del lloc on estan, per perpetuar-se, fer carrera política encara que sigui practicant el transformisme més descarat. Estic convençut que de cada tres polítics, com a mínim dos fan tot el possible per actuar de manera honesta i transparent. No hi fa res: dins de cada grup polític domina sempre la minoria més barroera i sense escrúpols.

Per sort encara podem anar a votar cada quatre anys i els casos més evidents de comportament opac són rellevats pels votants. No suportem l'arrogància d'aquells que no han escoltat amb el pretext de tenir la confiança de la gent. Ells són els elegits, diuen. Quina visió tan esquifida de la democràcia és aquesta! El polític ha de decidir, però ho ha de fer després d'haver-nos escoltat i no podem pronunciar-nos si abans no estem informats, per això es requereix transparència a l'hora de les contractacions de serveis, transparència econòmica i financera, etc. i voluntat de donar joc a la ciutadania. Del contrari les coses no hauran pas variat des que Rousseau ja alertava sobre el poble anglès, que es creia lliure: "no ho és més que durant l'elecció dels membres del parlament perquè, una vegada que han estat elegits, es converteixen en esclaus".
Difícilment podem arribar a participar en els famosos pressupostos participatius si abans no hi ha un aprenentatge en temes menors, però imprescindibles per enfortir la democràcia. Quan un ajuntament impulsa les assemblees de barri, per exemple, està en la línia correcta sempre que no limiti el debat a qüestions tan nímies que oblidi la confrontació de fons. A més, la democratització no pot quedar encallada en debats d'escala microlocal ni en la immediatesa. La participació ciutadana també vol dir implicació en qüestions globals i a mig termini.

La recent reunió de seguiment periòdic de la comissió formada per les ONG que impulsaren el compromís amb la Cultura de la Pau, la Solidaritat, la Participació i la Transparència, amb representants de l'ajuntament de Girona és un exemple a seguir. Quan els representants municipals veuen en la ciutadania uns aliats, i no uns enemics a batre, és quan els resultats són òptims. L'ajuntament de Girona ha sabut interpretar bé aquest repte i cal esperar bons resultats d'aquest coratge democràtic. Llàstima que aquest model de col·laboració estigui poc estès, però esperem que quan arribin les properes eleccions municipals siguin moltes les poblacions que tinguin un grup de persones interessades a fer un seguiment de l'actuació municipal. Criticar alcaldes i regidors és molt fàcil, però no té cap credibilitat quan tot queda en una crítica sense alternativa i no va acompanyat d'un compromís i d'una dedicació del nostre temps per millorar el funcionament democràtic.

 

Joan Surroca i Sens.

DIARI DE GIRONA – 16 d’agost de 2008

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política