Girona

Adreça: Antic Roca, 38 bis, 17003 Girona
Adreça electrònica: justiciaipaugirona@gmail.com
Responsable: Albert Quintana
Web: justiciaipaugirona.blogspot.com.es 
Twitter: @justiciaipau_gi

Just el dia 26 d'abril va fer 15 anys de la mort d'en Quim Vallmajó, de Navata, enmig d'aquells fets horribles de la massacre de Ruanda. Un escamot de soldats tutsi, amb ordres de més amunt, van detenir en Quim, que s'havia refugiat en un convent de monges. No l'hem vist mai més.

Amb aquest fet i amb els detalls explicats en un llibre que vaig tenir l'honor de traduir, per indicació del bisbe Jaume Camprodon, L'Evangeli d'en Quim. Una vida per Ruanda, he escrit un poema-cantata. Un músic, mossèn Esteve Andreu, hi ha posat música. Tan sols esperem que algú el tingui en compte i faci els passos perquè el puguem estrenar, públicament, a Girona. Crec que la memòria d'en Quim Vallmajó es mereix això i molt més. Durant dos anys seguits, per Setmana Santa, en Joan Ribas i el grup Proscenium han fet un muntatge, a la sala La Planeta, prenent com a base el llibre.

També hi ha una causa interposada davant del jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, causa interposada per Joan Carrero i el amb el suport del premi Nobel de la Pau, l'argentí Adolfo Pérez Esquivel, amb l'advocat Jordi Palou-Loverdos. Pretenen encausar els militars d'alta graduació culpables de la mort d'en Quim. Entre ells hi ha el mateix President de Ruanda. La família d'en Quim, el Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat, i l'Ajuntament de Navata també formen part dels demandants.

Arribarem a alguna cosa concreta? En dubto. Els interessos són massa forts i embolicats. Les seqüeles de Ruanda, que són "la guerra de baixa intensitat" al Congo, amb el comerç del coltan pel mig, ho fan gairebé impossible. I això que, sumant sumant, ja hem arribat a més de cinc milions de morts i un nombre semblant de desplaçats. Però occident necessita el coltan. IÉ vinga a enviar armes a aquella pobra i desgraciada regió. És un cas semblant d'explotació injusta al de les perques del llac Victòria, a Tanzània (cal veure, de totes totes, el film El malson de Darwin, de Hubert Sauper).

En Quim Vallmajó és una víctima més de la nostra boja ambició i de la sobreexplotació de l'Àfrica. Però resulta que en Quim és nostre; és de Navata. I resulta que el bisbe Carles Soler el va declarar màrtir gironí, juntament amb l'altre màrtir gironí, de Castelló d'Empúries, en Joan Alsina. I, és clar, això fa canviar les perspectives.

JOAQUIM PLA I GALLART, membre de Justícia i Pau

DIARI DE GIRONA – 29 d’abril de 2009

Diari de Girona      
MANRESA | ORIOL LUJAN

El Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles comença demà la seva sisena edició, que tindrà com un dels principals plats forts l'entrega del premi Pere Casaldàliga. L'acte es farà diumenge, però ahir el certamen ja va fer públic el nom del guardonat. Es tracta del gironí Jordi Planas, una persona compromesa amb els moviments de desenvolupament social a l'Amèrica del sud i vinculada amb la comissió de Justícia i Pau de Girona. Josep Maria Carrillo, president del Ficna, va assegurar ahir que "el Premi Pere Casaldàliga és l'element central i fonamental que dóna sentit al Clam". I la persona que respon a la filosofia del festival és enguany Jordi Planas.

Nascut a Arbúcies i resident actualment a Girona, Planas és membre permanent de Justícia i Pau a Girona i impulsor de la creació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, una entitat coordinadora d'ONG de les comarques gironines. El seu compromís social incideix especialment a l'Amèrica del Sud, on Planas ha fet diferents viatges i estades en països com Mèxic i Guatemala per denunciar la violació dels drets humans, així com participar en diferents iniciatives a la zona per contribuir al seu desenvolupament.

En aquest sentit, Planas és també el coordinador de la campanya de sensibilització de l'Agenda Llatinoamericana, una eina pedagògica que, segons Carrillo, "contribueix a crear una altra humanitat". De fet, aquest instrument es va fundar l'any 1992 de les mans de José María Vigil i del mateix Pere Casaldàliga, que hi escriu anualment, per reflexionar al voltant de temes polítics i socials des d'una vessant constructiva i crítica.

L'entramat entre Casaldàliga i Planas es tanca amb Federico Mayor Zaragoza, una figura reconeguda pel seu compromís en la lluita per la pau que ha estat escollida pel Clam per lliurar el guardó.

En un país com l'Afganistan, on un bon nombre d'exèrcits de països europeus, entre els quals el de l'Estat espanyol, fan tasques humanitàries des de fa uns anys, només té aigua millorada un 17% de la població rural.

Una de les primeres notícies que he llegit avui és que l'OMS adverteix que, en l'àmbit mundial, ja són 3.440 les persones infectades amb el virus de la "grip nova". Des de fa dies ens bombardegen constantment amb dades sobre l'extensió de l'epidèmia que, diuen, pot convertir-se en una pandèmia. Amb aquestes dades veig que hi hagut un nombre preocupant de morts a Mèxic, però els afectats a la resta de països amb pocs dies d'hospitalització superen la malaltia. Les persones mortes, que sempre hem de lamentar, queden circumscrites a Mèxic i el problema greu sembla que és localitzat en aquell país.

De seguida m'ha vingut a la memòria l'informe que va publicar Unicef, que és un organisme de l'ONU, a primers d'any. Una de les dades d'aquest informe és que cada dia moren al món 4.200 menors per manca absoluta d'aigua o perquè la que tenen no té les condicions sanitàries adequades. Amb un càlcul senzill trobo que la quantitat de menors que moriran enguany per manca d'aigua és d'1.533.000, xifra que em deixa impressionat. I em pregunto si aquesta xifra no representa ella tota sola una pandèmia. I també em pregunto perquè els media ens abasseguen constantment amb les xifres de la grip nova i no ens parlen gairebé mai de la quantitat d'infants que moren per la manca d'aigua en condicions.

Mirant l'informe veig que en un país com l'Afganistan, on un bon nombre d'exèrcits de països europeus, entre ells el de l'Estat espanyol, fan tasques humanitàries des de fa uns anys, només té aigua millorada (no sé si aquest adjectiu equival a potable) un 17% de la població rural. I en parlar d'aquest país no puc evitar un record per als 130/150 civils que els Estats Units han reconegut haver-hi mort aquesta setmana.

I també val la pena de recordar que un dels Objectius del Mil·lenni és la reducció en dues terceres parts de la mortalitat entre els menors de cinc anys. Mentre que a l'Àfrica subsahariana, segons dades de l'ONU, l'any 2006 hi van morir 157 menors de cinc anys per cada mil, a la Unió Europea la mateixa taxa, sensiblement inferior, era de 17.

A partir d'ací se m'acuden diverses qüestions que poden servir com a reflexió:

- Els governants del món occidental, fan servir les dades sobre la grip nova per mantenir-nos distrets de la crisi que va escampant misèria i fam arreu i amaguen així la seva incapacitat?

- Quins interessos econòmics hi ha darrera la informació sobre la grip nova? Qui en sortirà beneficiat? Ja hem vist que els governs parlen de comprar milions de vacunes.

- Què o qui ha provocat aquesta grip? Es diu que és una variant de la grip aviària que fa pocs anys ja va provocar que els governs de tot el món compressin milions de vacunes que no sabem si després van arribar a utilitzar. I aquella grip al final va quedar en gairebé no res.

- Quina ètica té la societat occidental, preocupada només pel seu benestar i la seguretat i que és capaç de mobilitzar-se d'una forma immediata amb multiplicitat de mitjans contra tot allò que l'afecta en qualsevol aspecte i no s'immuta davant la mort diària per manca d'aigua de 4.200 nens?

- Aquesta xifra de morts no és prou important per fer-la sortir cada dia, a tota hora, a la portada de tots els mitjans informatius, ja siguin impresos, audiovisuals o digitals?

S'acosten les eleccions per al Parlament Europeu. Sovint hem vist que les decisions de la Comissió Europea no són consultades al Parlament Europeu. Quina Europa construïm?

Demano que els candidats a les properes eleccions, que aspiren a representar-nos, es pronunciïn clarament sobre el problema de l'aigua a escala mundial i ens diguin què pensen fer, ells personalment o com a membres d'un col·lectiu ideològic, si la població els escull com a diputats.

En el món globalitzat actual on els estats creen forces d'intervenció ràpida per actuar a qualsevol punt del planeta, els governs, siguin del color que siguin, no es poden desentendre dels problemes greus que té la humanitat. I el de l'aigua no és l'únic. Les ONG d'arreu fan grans esforços per ajudar a reduir aquests problemes, però els responsables reals en són els governants. I el capital.

L'apartat 1 de l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu textualment: "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials". Tinguem-ho en compte.

DIARI DE GIRONA – 22 de maig de 2009

El mes d'abril passat Fernando Cardenal va venir a Catalunya a presentar el seu llibre Junto a mi pueblo con su revolución. Fernando Cardenal va formar part, durant molts anys, del moviment sandinista. Va ser fundador, el 1977, de la Comissió Nicaragüenca de Drets Humans. Després del triomf de la revolució a Nicaragua, va acceptar diversos càrrecs: coordinador de la Croada Nacional d'Alfabetització. (1979-1980), vicecoordinador del Moviment Nacional de la Joventut Sadinista (1980-1984) i ministre d'Educació (1984-1990). Va ser obligat a deixar l'Orde dels jesuïtes, al qual pertanyia, i després de caure el govern sandinista va reingressar a la Companyia de Jesús.

En descobrir la realitat de fam, misèria i injustícia a diversos països llatinoamericans va fer aquest jurament: "Davant Déu prometo que sigui on sigui en el futur treballaré per la justícia, per la construcció d'una societat nova, per l'alliberament dels pobres d'Amèrica Llatina, de tots els marginats i exclosos del Continent. Això ho faré en qualsevol país on em toqui viure". La fidelitat a aquest jurament marcarà tota la seva vida i els seus compromisos.

De les diverses declaracions que va fer en els dies que va ser al nostre país en destaco alguna per subratllar-ne l'interès: "La teologia de l'alliberament és la doctrina més propera a Crist?" A aquesta pregunta contesta: Sens dubte. El gran missatge de Jesús va ser l'amor, no caiguem en l'error de posar davant altres aspectes. Tot moviment que es basi a estimar la gent, a lliurar-se totalment als pobres, és molt a prop de Crist". Aquesta claretat d'idees explica les seves decisions.

"I per què el Vaticà la condemna?" A aquesta pregunta respon amb contundència: "Per prejudicis, perquè no la coneixen bé. Sobretot el papa Joan Pau II, estava mal informat -pel cardenal Obando- i va arribar a Nicaragua ben despistat". Abans de condemnar-la el Vaticà no hauria d'haver-se informat degudament? Per què tanta pressa a condemnar una teologia que porta a un compromís de treball pels pobres?

Quan li pregunten sobre el president de Nicaragua Daniel Ortega, tot i reconèixer que en temps del sandinisme va fer bona feina, de l'Ortega d'ara en diu: "La corrupció és molt generalitzada amb Daniel Ortega. En ell hi ha una tendència cap a la dictadura. Sense cap cop d'estat ha aconseguit dominar tots els poders de la República" És allò que "el poder corromp".

En la xerrada a Girona i a la pregunta "què en queda de la Revolució Sandinista?, va respondre: "La gent que va aprendre a llegir i escriure continuen sabent-ne, i els afavorits amb la reforma agrària continuen treballant les terres que els varen donar i l'esperit, l'ànima de la Revolució, és en el cor de moltes persones i qualsevol dia por tornar a sortir".

He deixat per al final la pregunta que considero més important: Sempre ha preferit parlar de política que de teologia, oi? La resposta és impressionant: "Estic en la política pel que vaig aprendre en la teologia. La connexió entre totes dues és l'amor. ¡La política és l'expressió concreta de l'amor!".

És en l'amor on els nostres polítics posen la motivació del seu compromís?

VICENÇ FIOL I NAVARRA, membre de Justícia i Pau
DIARI DE GIRONA – 10 de juny de 2009

Miguel d'Escoto, president de l'Assemblea General de l'ONU ha convocat la Conferència de les Nacions Unides sobre la crisi financera i econòmica mundial i els seus efectes en el desenvolupament, per als dies 24, 25 i 26 de juny, a la qual són convidats els caps d'estat i els caps de govern dels 192 països membres de l'Assemblea.

L'objectiu d'aquesta Conferència és la reflexió sobre la gravetat de la situació en l'àmbit mundial i la cerca de solucions d'emergència i a llarg termini per mitigar els efectes desoladors que esclafen, sobretot, els segments de població més vulnerables.

Segons dades de l’Organització Internacional del Treball cada mes es perden més d'un milió de llocs de treball. Això i la paralització dels corrents de crèdit per a l'exportació i la importació, fan que l'activitat comercial disminueixi a un ritme molt accelerat, cosa que afecta principalment els països empobrits. Aquest problema s'afegeix als de l'encariment dels aliments, el combustible i els fertilitzants que ja suportaven.

El Banc Mundial, que ha descrit la crisi com "una emergència des del punt de vista del desenvolupament", preveu que aquests països tindran un dèficit financer de 700.000 milions de dòlars i calcula que d'ara fins al 2015 moriran per aquest motiu uns 1.5/2.8 milions d'infants. També s'estima que cada any, mentre duri la crisis, cauran a la pobresa extrema més de cent milions de persones.

Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU, ha advertit a la comunitat internacional que ha de tenir present la situació tan difícil en què viuen centenars de milions de pobres dels països en procés de desenvolupament que han vist empitjorar seriosament la seva situació.

La decisió de celebrar aquest període extraordinari de sessions de l'Assemblea General es va prendre el mes de desembre a la Conferència de Doha. Els estats membres van demanar al president de l'Assemblea General, Miguel d'Escoto, que organitzés aquesta cimera "al més alt nivell" a fi de poder fer sentir, tots, la seva veu i fer conèixer les seves necessitats i exigències. Es faran diverses sessions plenàries i quatre taules rodones interactives entre els líders mundials i els representats del Sistema de les Nacions Unides, inclosos el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, així com organitzacions de la societat civil i el sector privat.

Les quatre taules rodones tractaran aquests temes: els efectes de la crisi sobre l'ocupació, el comerç, la inversió i el desenvolupament, així com la consecució dels Objectius del Mil·lenni.

Les iniciatives i mesures adients per mitigar els efectes de la crisi sobre el desenvolupament.
El paper de les Nacions Unides i els estats que en són membres, en el debat internacional sobre la reforma i l'enfortiment del sistema i l'arquitectura financers i econòmics internacionals, i les contribucions del Sistema de les Nacions Unides per al desenvolupament en resposta a la crisi.

Les reunions en l'àmbit internacional que hi ha hagut fins ara han estat de 20 estats. El grup G20, generador del col·lapse mundial, s'ha posat a reconstruir la caiguda però excloent-ne cent setanta-dos països i sembla que pressiona els seus components i els estats on tenen més influència per boicotejar la trobada tot enviant-hi ministres en lloc de caps de govern, tot i que els països més poderosos han reconegut el fracàs de les seves institucions i polítiques en l'intent d'establir unes relacions de justícia, cooperació, progrés i pau.

Ramsey Clark, premi dels Drets Humans 2008 de l'ONU, ha escrit una carta a tots els caps d'estat i de govern per demanar-los que siguin conscients que "la devastació del col·lapse econòmic és més mortal i costosa que mai, incloent-hi el repte de protegir la Terra de la destrucció rapaç que ens amenaça a tots".

Una crisi com aquesta només es pot abordar democràticament, amb la presència i aportació de tots els afectats i, sobretot, dels més pobres, que són els que sistemàticament i cruel n'han patit i en pateixen les conseqüències. Els veritablement perjudicats no són pas els membres del G20, precisament, sinó el grup de 172 països que en resten al marge.

Miguel d'Escoto, president de la 63a Assemblea General de les Nacions Unides ha dit que "tenim l'oportunitat històrica i la responsabilitat col·lectiva de donar una nova estabilitat i sostenibilitat a l'ordre econòmic i financer internacional". Tant de bo que la conferència serveixi per establir els fonaments d'un món més just i responsable que treballi per anivellar la riquesa en l'àmbit mundial i millori la qualitat de vida dels països més empobrits.

 

DIARI DE GIRONA – 27 de juny de 2009

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política