Girona

Adreça: Antic Roca, 38 bis, 17003 Girona
Adreça electrònica: justiciaipaugirona@gmail.com
Responsable: Albert Quintana
Web: justiciaipaugirona.blogspot.com.es 
Twitter: @justiciaipau_gi

Qualsevol emigrant és una persona humana que, com a tal, té drets fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots i en qualsevol situació (Benet XVI, Caritas in veritate, 62)

Fa pocs dies la Plataforma d'Entitats Cristianes amb els Immigrants, un dels membres de la qual és Justícia i Pau de Barcelona, va publicar una nota de denúncia de la retallada dels drets dels immigrants que suposa el nou Projecte de Llei d'Estrangeria que es debat a les Corts espanyoles. Tot i que al Diari de Girona ja hi va sortir un breu que en parlava, em sembla interessant de comentar els punts denunciats a fi que la seva difusió pugui ajudar-nos a tots a conscienciar-nos.

L'accés a l'empadronament és una de les coses que es vol retallar. El projecte de llei estableix que "tindran accés al padró municipal aquelles persones en situació d'estada o residència legal a Espanya". Aquesta norma pot dificultar greument l'accés dels immigrants sense permís de residència a drets tan bàsics com són l'assistència sanitària, l'educació i les prestacions socials bàsiques. També pot crear una situació kafkiana per a aquelles persones que no es podran empadronar perquè no tenen el permís de residència i, en no estar empadronades, no podran legalitzar la seva situació. D'altra banda les administracions locals i autonòmiques veuran que augmenta la població real, amb la despesa que comporta, però no la població oficial.

El Projecte de Llei amplia de quaranta fins a seixanta dies el període d'internament i preveu que es pot ampliar més en casos determinats. Allargar la durada de l'internament és una mesura desproporcionada que comporta un gran sofriment humà derivat de la privació de llibertat i que és agreujat per la manca de garanties del procediment i de les condicions inadequades existents en molts centres d'internament, amb la humiliació que tot plegat representa.

Si bé el nou Projecte de Llei no preveu de castigar les entitats que donen suport als immigrants en situació irregular, sembla que continuarà penalitzant la solidaritat individual i l'hospitalitat en sancionar amb multes que poden arribar als 10.000 euros la persona que té a càrrec un estranger, el qual va venir amb una carta d'invitació, quan ha transcorregut el temps regulat d'estada a l'Estat. És també inadmissible que se sancioni amb la mateixa multa l'empadronament d'un estranger en un domicili que no és el seu habitual.

Quant al reagrupament familiar la normativa que es proposa és excessivament restrictiva perquè només permet reagrupar els ascendents menors de 65 anys quan hi concorrin raons de caràcter humanitari i tan sols quan el reagrupant porti més de cinc anys de residència regular a l'Estat. Això contradiu la normativa europea que determina que al reagrupant no se li poden exigir més de dos anys de residència legal al país acollidor.

La Plataforma considera que el Projecte de Llei continua incorporant de manera incorrecta els criteris del Tribunal Constitucional en relació amb el tracte als menors immigrants no acompanyats, en considerar-los estrangers i no valorar la seva condició de persones menors d'edat a qui cal protegir.

Finalment encara hi ha discriminació en l'accés a la formació. El Projecte de Llei, tot i modificar la redacció d'avantprojectes anteriors, incorpora incorrectament els criteris del Tribunal Constitucional en establir que "només els estrangers majors de divuit anys, amb residència legal a Espanya, tenen el dret a accedir a les etapes educatives postobligatòries, així com a l'obtenció de les titulacions corresponents i a beneficiar-se del sistema públic de beques en les mateixes condicions que els espanyols", mentre que el Tribunal Constitucional considera que aquest dret correspon a qualsevol persona, independentment de la seva situació administrativa.
En conseqüència, la Plataforma rebutja sense pal·liatius, per la retallada de drets que suposen, els articles del Projecte de Llei que afecten els aspectes esmentats i demana als partits i als representants polítics que han de discutir-lo a les Corts que els esmenin.

Una vegada més es fa ben evident que davant de la situació de crisi econòmica i financera que estem patint, l'Estat tendeix a destinar molts diners a protegir les entitats i estaments que l'han provocada amb la seva mala gestió i l'afany desmesurat de guanys, i molt pocs a l'ajuda als més desafavorits, que en són els més perjudicats, bo i retallant o limitant els serveis socials de què poden gaudir. Fins quan?

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau

DIARI DE GIRONA – 11 de setembre de 2009

Demà s'escaurà l'aniversari de l'assassinat de Joan Alsina. El dia 19 de setembre de 1973, vuit dies després del cop militar del general Pinochet, és detingut i portat a l'internat Barros Arana, on és colpejat i maltractat. A les 10 de la nit és afusellat.

La nit abans, a la seva habitació, pressentint la mort, redacta el cèlebre escrit , anomenat el seu "testament". Com a petit homenatge en l'aniversari de la seva mort, permeteu-me uns comentaris a aquest text.

El divideix en tres parts: per què? I ara? Esperances.

Per què? D’aquest apartat en destacaria aquests punts: és un text redactat en una situació límit. Té una visió molt clara de la realitat. S’hi esmenta el paper essencial d'EUA en el cop d’estat militar. Els qui porten a terme el cop d’estat tenien el poder i la força. Trobo especialment clarivident el seu comentari a una frase del Govern: "respetaremos todas las ideologías" mentre no gosin fer-se carn, realitat. Si gosen en farem sang i carn trinxada.

Té molt clar el sentit de l’encarnació de Jesús. Haver apostat per fer-se un de nosaltres, porta a la Creu.

Fa una pregunta molt punyent: "On són els qui volien arribar fins a les darreres conseqüències?"

I ara? Amb un realisme que fa posar pell de gallina expressa el sentiment de por: "manca de connexió interna". No saber qui sóc, d’un vinc ni per quin camí vaig. Aquest em mira. Aquest em pot arrestar. Dependré d’una clau, d’una voluntat, d’una intuïció, d’una confessió arrencada. Suor freda, calenta. Una peça petita, sola, freda. No és saber què faré. Sinó què em faran. I el més punyent: Per què?

El poble que tant s'estima: "jau, adormit o mort".

L'Església no té resposta a la nova, crua i dolorosa situació: "I la Nostra Santa Mare? No es pot improvisar. L’equilibri només serveix per a temps de pau".

Esperances. En aquells moments tan aspres impressiona la visió d’esperança que transmet el seu escrit: L’espiritualitat d’en Joan era molt profunda. Fixem-nos en aquest apartat en les cites bíbliques que aporta: "Si el gra de blat no mor mai no dóna fruit". "La caritat no s’infla". La de veritat és clandestina. Perquè és el Verb fet carn. "Anem d’ací d’allà, com ovelles portades a l’escorxador".
Té el convenciment que de "la muntanya cremada en tornarà a brotar la vida".

És especialment significativa la cita de Saint-Exupery sobre el valor de les coses petites.

Deixo pel final aquesta cita bíblica: "En les teves mans encomano el meu esperit".

I la crida que fa a la solidaritat: "esperem la vostra solidaritat".

Mai tan adient com en aquests moments la seva confiança total en el Déu que ha donat sentit a la seva vida: "Adéu-siau. Ell ens acompanya sempre, onsevulga que siguem".

P.S. En un llibret sobre en Joan diversos testimonis de persones que l’havien tractat i conegut proclamen la seva santedat. Entre moltes cites a fer deixeu-me posar-hi aquesta: "Per a mi, com per tots els sacerdots catalans que el vàrem conèixer, en Joan és un verdader màrtir i un veritable sant dels nostres temps". No li cal la proclamació de santedat per part de l'Església, molt devaluada per la forma com es fa. Som molts que en la Vetlla Pasqual proclamem la seva santedat i a Xile el poble també l’ha proclamat màrtir i sant. Sant Joan Alsina, dóna’ns un bon cop de mà.

VICENÇ FIOL I NAVARRA, membre de Justícia i Pau

DIARI DE GIRONA – 18 de setembre de 2009

Arran de l’article sobre la Llei d'Estrangeria publicat l'11 de setembre, alguns lectors m’han demanat que parli del funcionament dels centres d’internament d’estrangers.

La Llei d'Estrangeria permet privar de llibertat una persona, pel sol fet de la seva situació irregular, amb la finalitat d'assegurar-ne l'expulsió. En molts casos, però, aquesta expulsió no s'arriba a decretar i en molts altres no es pot executar. El termini actual de retenció és de quaranta dies i la reforma en preveu seixanta.

Segons la informació que he pogut trobar a l'Estat hi ha nou centres d'aquest tipus a Barcelona, València, Múrcia, Màlaga, Madrid, Algesires, Tarifa, Tenerife, Lanzarote, Fuerteventura i Las Palmas. El fet que molts siguin situats en antigues casernes o presons fa que les condicions de salubritat siguin deficients, amb manca d'espai, apilotament dels interns, fred o calor excessius, .... També hi manquen mantes i altres elements que afavoreixin una vida digna. A la UE hi ha més de tres-cents establiments per a l'internament d'immigrants. El cas més extrem és el del Garatge de la Comissaria de Policia de Tenerife on hi ha arribat a haver mil tres-cents interns sense cap condició higiènica, dormint a terra sobre cartrons i defecant al carrer.

Cal destacar que els centres són de molt difícil accés per a les ONG que treballen en l'atenció als immigrants, malgrat que l'ordre de 22 de febrer de 1999 diu que "l'Administració facilitarà especialment la col·laboració de les institucions i associacions dedicades a l'ajuda als estrangers (...)". La custòdia dels interns és a càrrec de la Policia Nacional i, a diferència de les presons, no hi ha un jutge encarregat de garantir el respecte dels drets de les persones privades de llibertat. La manca d'una normativa clara i definida de funcionament dels centres fa que hi hagi una opacitat que permet la utilització de la força física per restablir la normalitat sense obligació de notificar-ho al jutge així com abusos en sancions.

En aquests centres els adults són separats dels seus fills, que són traslladats a centres de menors, i els homes de les seves dones.
Els internats, persones indocumentades, són considerats com a delinqüents i pateixen una vigilància constant amb presència policial i càmeres abundants.

El règim de visites és arbitrari i els visitants, amics o familiars dels internats, reben el mateix tracte. Els guàrdies, quan tenen "massa feina", es reserven el dret d'anul·lar les visites. Les visites no tenen espais de privacitat o són separades físicament. No sol haver-hi possibilitat de visites íntimes.

Són habituals els abusos i maltractaments. Els fets produïts al Centro de Capuchinos, de Màlaga, en què la policia celebrava festes amb internes amb les quals podien arribar a mantenir relacions sexuals són el cas més extrem però, vistos diferents informes, sembla que no es poden considerar com a excepcionals, sinó que són força estesos. El juny de 2006 hi van ser detinguts set policies, sis dels quals van passar a disposició judicial, i el director i el cap de seguretat del centre van ser destituïts. El tracte denigrant, discriminatori o abusiu a les dones no es pot dir que sigui generalitzat, però tampoc és excepcional.

L'assistència sanitària és deficient i a la majoria dels centres hi ha escassetat de metges i de personal sanitari. Això produeix retards en l'atenció a malalts que de vegades han tingut greus conseqüències. L'assistència psicològica n'és totalment absent, tot i la gran problemàtica dels internats que fins i tot pot induir suïcidis.

El novembre de 2007 Médicos del Mundo va denunciar que des de les Illes Canàries s'expulsen persones malaltes cap als seus països d'origen sense garanties que puguin ser assistits de forma correcta i posa com a exemple les repatriacions de joves diabètics que als seus països difícilment podran accedir a la insulina imprescindible.

El projecte de reforma de la Llei d'Estrangeria que es debat a les Cortes, en prolongar el termini d'internament, agreujaria la situació dels centres, amb l'augment de la xifra d'internats que suposaria l'ampliació en vint dies del període d'internament. Es pot pensar que vint dies no són gaire res, però són massa quan el que es pretén és ampliar un internament constitucionalment dubtós, èticament inacceptable i que es produeix en condicions materials i psíquiques de gran duresa.

Cal tenir en compte que els immigrants irregulars tan sols són culpables del delicte de buscar una vida millor per a ells i les seves famílies.
La situació que descric en aquest article, si bé no es pot considerar com a generalitzada, sí que és habitual i força estesa. Podria anar detallant fets ocorreguts a cada centre, però seria molt feixuc i inacabable.

Nota: he fet l'article a partir d'informacions del Grupo Inmigración y Sistema Penal, format per professionals del Dret penal, que són professors d'universitat, jutges, fiscals i advocats i d'un informe de la Asociación pro Derechos Humanos de Andalucía, d'octubre de 2008.

XAVIER MERINO, membre de Justícia i Pau
DIARI DE GIRONA, 10 d’octubre de 2009

A final de juliol es publicà l'Índex de Transparència Municipal 2009, en el qual hi ha classificats els 110 ajuntaments més importants de l'Estat per nivell de transparència. Aquesta classificació l'ha feta, per segona vegada, Transparency International España.

La classificació es fa a partir de vuitanta indicadors repartits en cinc àrees; a) informació sobre la corporació municipal (17 indicadors); b) relacions amb els ciutadans i la societat (20 indicadors); c) transparència economicofinancera (19 indicadors); d) transparència en la contractació de serveis (7 indicadors) i e) transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques (17 indicadors).

Es puntua de dues maneres: 2 punts, si la informació de l'indicador surt al web municipal i 0 punts si no hi surt. Com a primer pas s'envia als ajuntaments el quadre dels 80 indicadors i, al cap d'uns dies, la preclassificació que ha fet TI-Espanya. Els ajuntaments han d'omplir un annex amb indicació de la localització exacta al seu web de les dades que fan constar a cada indicador, de manera que es pugui verificar la veracitat de les respostes.

L'Ajuntament de Girona, que l'any 2008 havia quedat classificat en el lloc 24è, enguany, paradoxalment, ha baixat al lloc 43è. I dic paradoxalment perquè ha millorat la classificació i ha passat de 63,1 punts el 2008, fins als 72,5 el 2009. Això demostra que, tot i la millora, altres ajuntaments li han passat al davant en la cursa per ser més transparents.

Els ajuntaments que assoleixen o sobrepassen l'índex 90, tenen excel·lent en transparència. Entre 70 i 89 punts són classificats com a notable. Els que no arriben a l'índex 50, suspenen. El nostre ajuntament ha passat d'un aprovat el 2008 al notable del 2009.

Explicaré breument la classificació per àrees:

- En l'àrea d'informació sobre la corporació municipal, en què l'any 2008 havia obtingut un índex de 90,6 (excel·lent), ha baixat a un índex de 82,4 el 2009 (notable).

- En l'àrea de relació amb els ciutadans i la societat, continua tenint notable. El 2009, però, ha obtingut 75 punts enfront dels 85 del 2008.

- En l'àrea de transparència ?economico?financera, que el 2008 havia obtingut un índex de 45, insuficient, continua suspès, amb 47,4 punts.

- En canvi, en l'àrea de transparència en la contractació de serveis, l'índex ha fet un salt sorprenent en passar dels 16,7 punts del 2008, a un índex de 85,7. La informació d'aquesta àrea, en el web municipal, el 2008 devia ser molt escassa i extraordinàriament deficient.

- També és molt millor l'índex de transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques, que el 2008 havia estat de 50 i el 2009 ha passat a 72,5 punts.

Crec en la necessitat de l'esforç per la transparència que fa l'Ajuntament de Girona. Aquest esforç ha d'ajudar a eliminar la corrupció i l'opacitat que pot haver-hi en algunes àrees. Quan la imatge és opaca o dubtosa, el ciutadà tendeix instintivament a veure-hi foscor i brutícia, encara que no n'hi hagi.

És evident que la corrupció d'alguna administració (cas Gürtel, cas Millet), és possible gràcies a la corrupció en l'àmbit empresarial. Una administració no podrà fer contractacions de serveis o licitacions fraudulentes si no hi ha empreses i empresaris que s'hi avinguin i que, per tant, també són corruptes i tramposos. Si un no ho vol, dos no practicaran la corrupció.

Encoratjo l'Ajuntament a afermar-se en l'esforç i emprendre noves accions que el facin cada vegada més transparent, especialment en l'àrea economicofinancera on la puntuació obtinguda és molt deficient. I que també millori la gestió i la participació ciutadana per evitar casos dubtosos, com poden ser el d'un regidor d'ICV, el pavelló de la Devesa, els comptadors fora de servei, i altres que s'han produït darrerament.
Podeu trobar informació més completa o d'altres ajuntaments, al web de TI-España.

 XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau
DIARI DE GIRONA – 23 de novembre de 2009

L'escriptor Juan Goytisolo ens informà, en un escrit publicat a la revista digital Mientrastanto, que va ser escollit per al Premi Internacional de Literatura de l'Institut Cervantes de Tànger. La dotació del Premi és de 150.000 euros (cent cinquanta mil). L'interlocutor de Goytisolo va ser l'hispanista egipci Salah Fadl, una persona molt respectada en el món intel·lectual i de plenes conviccions democràtiques.

Tal com explica en el seu escrit, tant el president com els restants membres del jurat eren de solvència clara i d'integritat moral plena. Les raons per concedir-li el premi eren la "creativitat literària i artística i l'atracció que té Goytisolo per la cultura àrab i la defensa de les causes justes".

Fins aquí tot bé. Però Goytisolo va rebutjar el premi. Heus-ne ací les raons: la dotació econòmica del premi procedeix de la Yamahiriya Libia Popular Democràtica, creada l'any 1969 pel cop militar de Gaddafi. L'escriptor afirma: "Després d'un breu debat interior entre acceptar el premi o rebutjar-lo, per raons polítiques i ètiques em vaig decidir per la segona opció".

Assenyala també Goytisolo que "la democràcia associada als suculents negocis dels països d'Occident amb les "petromonarquies" del Golf i als magnats i emirs que exhibeixen impúdicament la seva riquesa a Casablanca, el Caire, Beirut o Marsella, ha perdut la seva força d'atracció d'altres temps per a les masses pobres i ?analfabetes, a les quals també se'ls tanca la possibilitat d'emigrar."

I explica, per acabar de reblar el clau, que va escriure al Dr. Salah Fadl: "Li prego que comprengui els motius que m'han portat a prendre aquesta decisió. No sóc incondicional de cap causa i precisament per respecte als pobles àrabs i a la seva admirable cultura, he criticat sempre que he pogut les teocràcies i les dinasties republicanes que els governen i els mantenen en la pobresa i en la ignorància. L'espectacle de buidor i impotència que oferiren durant la salvatge invasió israeliana a Gaza m'indignà, com havia d'indignar a tota persona decent. La dificultat per accedir a l'estatus de ciutadà és la causa principal de la seva frustració i del seu refugi en una versió extremista del credo religiós. En conclusió: la coherència amb mi mateix pesa més que totes les consideracions d'agraïment i afecte a persones de tanta integritat com la seva i la dels restants membres del Jurat".

Gestos com aquest no sovintegen. 150.000 euros són molts euros i són molt llaminers i es poden buscar -i trobar- les justificacions que calguin per acceptar-los.

La decisió presa per aquest escriptor és per tant un gest destacable que l'honora. Prou voldríem que la decisió de Goytisolo no fos l'excepció, sinó la norma. Llavors sí que tindríem fonament per pensar que un altre món és possible.

VICENÇ FIOL I NAVARRA, membre de Justícia i Pau
DIARI DE GIRONA – 27 de novembre de 2009

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política